AMPLIAR NOTÍCIA
Javier Calderón: "És necessari explicar que el conflicte colombià és causa de les desigualtats socials"
Javier Calderón és Responsable de Comunicació de la FEU (Federació d'Estudiants Universitaris de Colòmbia). El seus lligams amb la Intersindical-CSC venen de llarg, ençà que el sindicat català du a terme projectes de cooperació i solidaritat amb el poble colombià.
Aprofitant l'estada d'en Javier als Països Catalans, vam conversar sobre alguns temes relacionats amb el treball i el jovent a Colòmbia.


Quins són els principals problemes de la gent jove a Colòmbia?

El principal problema de la joventut colombiana és que viuen en un país sense democràcia, on els drets fonamentals com la vida, el treball, la salut, l'educació no són respectats, el govern usa el pressupost nacional per a la guerra i per a mantenir-se en el poder, a pesar de la precària condició de la població.

A Colòmbia el 70% de la població es troba per sota de la llindar de pobresa, és a dir, 30 milions d'habitants i d'aquests 11 milions es troben en la misèria absoluta, a pesar que Colòmbia és un país ric en petroli, urani, carbó i posseïx una terra fèrtil i una consciència treballadora.

Cada any l'Estat és el responsable de milers d'assassinats polítics contra estudiants, sindicalistes, polítics d'oposició, persecucions judicials, existeixen milers de presos polítics i de consciència en les presons colombianes, milers d'exiliats i el pitjor el govern del President Uribe manté una estreta aliança amb els paramilitars i el narcotràfic. Recordem que es troba en el lloc 72 de la “llista Clinton” dels polítics i empresaris compromesos amb el tràfic de drogues il•lícites, encara que és el principal aliat de Bush a la regió.

La FEU és una de les organitzacions de referència de la lluita estudiantil al vostre país. Quin treball porteu a terme les i els estudiants colombians a través de la FEU?

La Federació d'Estudiants Universitaris de Colòmbia FEU-Colòmbia és una organització que representa un sector de l’estudiantat colombià que ha decidit organitzar-se en defensa de l'educació pública que es troba en greu risc de ser privatitzada.

Lluitem per una democratització profunda de la societat colombiana que passi per la redistribució equitativa de la riquesa, la garantia dels drets fonamentals, l'autodeterminació com poble independent dels Estats Units i l'eradicació de la corrupció de tots els estaments de l'estructura governamental.

La FEU igual que les altres organitzacions estudiantils colombianes, és un actor dinàmic del moviment social, a més de treballar diàriament per la defensa dels drets estudiantils i la qualitat acadèmica. Els estudiants treballem per ser portadors d'opcions per al nostre país que ho allunyi de l'exclusió i la pobresa, i on els drets humans, econòmics, socials i polítics siguin respectats.

La nostra lluita la vam desenvolupar obertament, amb mobilitzacions, fòrums acadèmics, activitats culturals i polítiques malgrat que el govern persegueix als activistes. Diversos dirigents han estat empresonats i uns altres han hagut d'amagar-se o sortir del país, perquè a Colòmbia el govern impedeix que hagi oposició, que en el món s'assabentin del que de veritat succeeix allà.

A Catalunya, la situació laboral de la gent jove es fonamenta en la precarietat. Com definiries la situació laboral de la joventut a Colòmbia? Quins són la principals dificultats?

La situació de la joventut treballadora colombiana és de precarietat. Mira, fa dos anys va haver una reforma laboral que va deixar als treballadors sense cap garantia, la forma de contractació és flexible a favor de l'empresari, de tal manera que et contracten per 3 mesos i no et reprenen el contracte, no paguen hores nocturnes ni festives, el treballador ha de pagar la seva cotització a pensió i salut.
És a dir, ni tan sols els joves professionals o tècnics tenen garanties per al seu treball, et paguen per hores, bé és un règim patronal que està disposat per a augmentar els guanys de les multinacionals com telefònica, Aigües de Barcelona, Coca-Cola, GM - Chevrolet, Nestle, entre d’altres.

Encara pitjor és la situació dels joves treballadors del camp, que són explotats pels latifundistes (el 80% de les terres estan en mans del 7% dels habitants, gairebé totes per paramilitars, el president Uribe té una finca de 20.000 vint mil hectàrees) , o aquells als quals l'Estat no els va garantir l'educació, la majoria de joves treballen en les vendes en llocs improvisats en els carrers, als semàfors, sense cap tipus de garantia.

Al llarg de l'any 2006, més de 100 sindicalistes han estat assassinats a Colòmbia. Que podem fer des de Catalunya i des de Colòmbia per tal de parar aquesta massacre?

Aquest any són 115 els sindicalistes assassinats, però són mes de 3500 en els últims 20 anys. Des de la dècada dels 80 el govern a través dels militars, els paramilitars i els caps de la droga van assassinar a més de 7000 activistes.

Per això, ser sindicalista o lluitador social és un delicte, així queda demostrat per aquesta llarga llista de morts i empresonats. El que demanem és que des de Catalunya i tots els pobles del món s'exigeixi al govern que pari aquesta matança i la persecució contra estudiants, sindicalistes i opositors.

Des de fa anys la Intersindical-CSC porta a terme projectes de cooperació amb el poble colombià. A part de la cooperació és important fer ressó al nostre país de la situació de vulneració dels drets humans que existeix a Colòmbia?

Per descomptat, el poble colombià demana a crits que se li escolti, que vegin més enllà de les notícies oficials que dóna el govern, és necessari explicar que el conflicte colombià és causa de les desigualtats socials i no del tràfic de drogues com ho publiciten els mass media. El tràfic de drogues és un negoci gegant on està compromès l'establiment colombià històricament amb la complicitat dels països receptors, on els guanys del negoci són exorbitants.

Demanem que en tots els espais s'exigeixi al govern que respecti els drets humans i que castigui als paramilitars i militars que són responsables de les morts d'activistes socials i del negoci del tràfic de drogues.

És possible construir una xarxa de joves a nivell internacional que comenci a dibuixar altre món?

Per descomptat, els joves som una força que pot canviar-ho tot si s'ho proposa, un món equitatiu, sense pobresa no solament és possible, sinó èticament necessari. A això li apostem nosaltres i celebrem trobar joves en el món com vostès que també lluiten per fer canvis. Tant de bo que aquest sigui un bon començament.
08-08-2006
Internacional
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660