AMPLIAR NOTÍCIA
11 de setembre de 2012
D'un any ençà alguna cosa està passant i ho fa a velocitat de vertigen. Hi ha un ampli consens social, creixent, a favor de la independència. La independència és, hores d'ara, un referent ineludible a l'agenda política. No estem davant d'una qüestió jurídica, estem davant d'un contenciós històric, econòmic i polític el qual, a dia d'avui, també representa l'expressió d'un malestar social, col·lectiu, personal...

Volem construir el nostre país en positiu, de manera radicalment democràtica. Volem un país just i igualitari, solidari amb el conjunt dels pobles del món. Volem fer la nostra sense que ningú ens imposi absolutament res. I n’estem farts d’incompetència, corrupció, manipulació, explotació...

I, carregats de raons, n'estem farts:

- N'estem farts de les sentències del seu Tribunal Constitucional més que caducat; d'un estatut passat pel ribot.

- N'estem farts de pagar les despeses d'uns senadors que no serveixen per a res.

- N'estem farts que, per imposició, ens representi un rei caça-elefants i que a sobre haguem de mantenir-li la família... com si no poguessin guanyar-se el pa com ho fem les classes populars: treballant... quan tenim feina.

- N'estem farts de com involuciona la situació del català al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent (Aragonès Oriental li diuen ara a la nostra llengua...). I n'estem farts que s'ataqui constantment una eina imprescindible per a la cohesió i la igualtat a la nostra societat: la immersió lingüística.

- N'estem farts que s'hagi destruït l'estructura productiva del país, que s'hagi optat pel monocultiu del totxo amb la consegüent destrucció del territori.

- N'estem farts de tenir un atur proper al 25% de la població activa, amb un atur juvenil del 50%.

- N'estem farts que els nostres joves hagin de marxar evidenciant un fracàs com a país.

- N'estem farts de mantenir als especuladors i espavilats de torn.

- N'estem farts que es tiri per la borda el mínim que teníem d'estat del benestar, sanitat, educació, prestacions socials.

- N'estem farts d'haver de pagar impostos a la sueca i rebre prestacions a l'africana. Farts que s'amnistiïn els grans defraudadors i s'indultin banquers mentre que als humils se'ns escanya.

- N'estem farts que cada cop més els salaris i prestacions baixin mentre les despeses pugen.

- N'estem farts dels rescats a la banca mentre als ciutadans se'ns lliga una pedra al coll i a sobre se'ns exigeix que nadem amb elegància.

- N'estem farts del robatori de les hipoteques, dels desnonaments, de la misèria galopant que guanya terreny cada dia que passa.

- N'estem farts dels aeroports sense avions i “AVEs” que no duen enlloc, mentre una tal Fabra es permet dir “que se jodan”. D'un Estat Espanyol depredador que viu de l'espoli i ens va sagnat dia rere dia.. Farts de dèficits fiscals monstruosos. De que tot i generar prou riquesa no es puguin pagar ni les nòmines.

Espanya és un molt mal negoci, i no podem permetre'ns esperar fins que ens arrossegui al fons de l'abisme.

Cada cop hi ha més consciència que ens estem jugant el present i el futur i que, ara per ara, la independència, paradoxalment, és l'opció més responsable i assenyada.

Ara bé, ser independents -ni més ni menys que qualsevol altre estat- no vol dir canviar d'amo. És un exercici de radicalitat democràtica de portes endins i de portes enfora. Ha d'ajudar a resoldre els problemes del dia a dia de la majoria social, la de les classes treballadores i especialment dels sectors més desfavorits. Ha de servir per un millor repartiment de la riquesa, per posar en marxa un model econòmic, productiu en clau solidària, prioritzant les persones, amb vocació de sostenibilitat, i que ens posicioni en un món global.

Aquest és el camí de l'acumulació de forces.

La independència no és una ampolla buida fins el dia després del seu assoliment. L'ampolla s'anirà omplint progressivament segons quins sectors socials i quines sensibilitats encapçalin el procés; la lògica històrica sempre funciona d'aquesta manera.

A ningú no se li escapa que malgrat les preteses situacions objectives i els problemes concrets, les decisions que es prenen estan carregades d'ideologia i, finalment, d'interessos. Les solucions mai tenen un sol camí. Cal recordar a algú que les propostes que des del poder es plantegen respecte a la crisi -entengui's retallades- contenen, de manera oportunista, un implícit canvi de model?

El problema ara, contràriament al que podria semblar, no és d'agendes ni calendaris. El problema és d'instruments, de desplegament estratègic i tàctic... no hi ha massa espai per a la improvisació. En aquest terreny tenim importants mancances. En l'àmbit sindical per exemple l’aposta majoritària és la dels sindicats d'obediència espanyola, fins quan?

Fa la impressió que hi ha un terreny de joc, uns espectadors, unes grades, porteries i, fins i tot, pilota. Es veu l'equip contrari però el nostre costa de
veure'l... i això és un problema.

Cada cruïlla històrica genera els mitjans per a la seva resolució... Les revolucions es fan en carrerons sense sortida. Però cal que ens hi posem ja.

S'acosten temps de fermesa i generositat, temps de sacrifici i d'esperança, perquè ara més que mai, tot està per fer i tot és possible.
10-09-2012
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660