AMPLIAR NOTÍCIA
Ja no hi ha alternatives: cap a una vaga general indefinida pel socialisme i la independència
El teló ha caigut i la farsa s’ha fet evident. Espanya està intervinguda i Mariano Rajoy actua com un dòcil titella d’Angela Merkel i els mercats. Uns titellaires que no hi entenen de persones, de justícia social i ni tan sols d’ètica, a qui no els importa arrasar amb totes les conquestes socials de l’últim segle, assolides arran de nombroses lluites, doloroses represàlies i no poques vides que ara resulten irrisòries si han de servir per quadrar uns balanços i garantir els beneficis del gran capital. Les promeses electorals han esdevingut paper mullat amb la rapidesa amb què Rajoy ha retut vassallatge al guió més neoliberal que podem recordar.

El govern popular de Madrid ha agafat el relleu de les retallades socialistes fins a fer-los treure fum a les tisores. Després de la reforma laboral més agressiva de la història i els pressupostos més antisocials possibles, un nou cop de destral arriba amb l’aval d’Europa en el mateix sentit que totes les mesures dels darrers mesos. Ara toca pujar un IVA que dificultarà més el consum de les classes populars i incentivar l’economia interna, retallar les prestacions d’atur per a les ja prou castigades persones desocupades, avançar el retard de l’edat de jubilació o reduir les competències i el nombre de regidors d’uns collats ajuntaments en favor de les prehistòriques diputacions. I tot això sense oblidar l’obsessió recentralitzadora de Madrid amb mesures en favor de la sagrada “unitat de mercat” o carregant-se el model de comerços de proximitat català.

Mentrestant, els Països Catalans no hem estat aliens d’aquesta deriva i els respectius presidents autonòmics s’han erigit com a veritables sàdics de la retallada, reduint l’ensenyament i la sanitat pública a la mínima expressió. En concret, l’executiu d’Artur Mas s’ha situat com el líder en tisorades de l’estat i, de fet, va ser el pioner en aixafar drets i salaris de treballadors públics, una mesura que Rajoy ara imita al peu de la lletra. I de forma recíproca, Mas ha avalat la gran majoria de mesures que han obert la porta a l’actual laminació sense fi de l’estat del benestar, encara que, com la reforma laboral o la llei d’estabilitat pressupostària, el consell de garanties estatutàries hagi determinat que trepitgen competències autonòmiques. La transició nacional de CiU és una màscara per amagar l’essència conservadora de la federació i el concert econòmic és la gran farsa que usa per justificar unes retallades que de bon grat aplica per beneficiar els adinerats amics a qui tants favors deu aquest govern ‘business friendly’.

Fins ara, les organitzacions i sindicats d’esquerres hem maldat per respondre com podíem a cadascuna de les agressions que hem anat patint com a classe treballadora, però davant d’aquest diluvi neoliberal cal fer un pas més. Hem posat alternatives sobre la taula, com el repartiment del treball i la riquesa, una fiscalitat més progressiva, fomentar el cooperativisme o estalviar en els privilegis a l’Església, el pressupost en exèrcit i indústria armamentística o el fons de rescat de bancs, però totes aquestes propostes han estat sistemàticament desoïdes. Es volen carregar l’estat del benestar i el minso sistema autonòmic amb l’excusa de la crisi. La crisi no és la culpable, sinó l’excusa per aplicar un programa que la dreta fa temps que anhela. La lluita de classes torna amb la màxima contundència, però fins ara només és el gran capital qui, totalment conscient, colpeja amb força. I, mentre, el jovent veiem com el nostre futur es torna cada cop més negre i, sense ni tan sols haver sabut què era viure per sobre de les nostres possibilitats, ens veiem condemnats a malviure en una societat que ens identifica tan sols com a mà d’obra precària.

Les velles formes i les velles estructures caduquen paulatinament. És tan radical la reforma neoliberal i espanyolista que la resposta només pot ser igual de radical. Ja no n’hi ha prou amb manifestacions de diumenge a la tarda o vagues d’un sol dia un cop aprovada cada nova retallada. Ara cal un pas més, els termes del llenguatge que entenen han canviat. Des de L'Eina-l'Espai Jove de la Intersindical-CSC defensem que és hora de plantejar un gran acord social entre treballadores, aturades, joves, dones, immigrants i tots els sectors populars cap a una gran vaga general indefinida amb un programa de trencament que la sustenti. L’alternativa al capitalisme ferotge actual no és un precari capitalisme amb rostre humà que mai no tornarà. La justícia social i la nostra pervivència com a país tan sols podran ser possibles a partir d’ara a través del socialisme i la independència.
11-07-2012
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660