AMPLIAR NOTÍCIA
La repressió creix al ritme de la ràbia i les protestes
En temps de crisi, és ben sabut que els governants tenen dues alternatives: invertir en polítiques socials o en presons. Des de fa temps les classes treballadores venim constatant clarament que l’opció escollida en aquest cas és la segona. L’estat espanyol és un dels estats amb una inversió social més baixa de la Unió Europea, però això no impedeix que les retallades en sanitat, educació i cohesió vagin acompanyades d’una onada repressiva com feia temps que no patíem. L’estat espanyol és igualment, després de Xipre i Portugal, l’estat amb una ràtio de cossos policials més alta per habitant i, tot i això, les partides d’Interior dels executius estatal i autonòmics són de les que menys cauen. Saben que no podran aplicar les seves polítiques neoliberals amb impunitat. La ràbia de qui ja no té res a perdre floreix en protestes i mobilitzacions que el poder polític i econòmic no pot tolerar. No dóna tranquil·litat als mercats i inquieta els rostres opulents que s’hi amaguen.

Als Països Catalans coneixem bé de què parlem. L’Andreu i el Ruben, joves militants de l’esquerra independentista, ho han patit en pròpia carn i, mentre el primer dorm encara a la presó, el segon acaba de ser alliberat, un cas com el que pateix la Laura de la CGT o els dos companys de l’AEP, tots ells criminalitzats per mobilitzar-se contra les retallades i les polítiques neoliberals. I, darrera seu, desenes de detencions, imputacions i agressions policials alimenten les llistes de la repressió arreu del país. Fa pocs dies, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va condemnar per unanimitat la dura agressió i trasllat irregular a comissaria que va patir un militant de la Intersindical-CSC l’1 de maig per part dels Mossos d’Esquadra, quan també un altre membre de L’Eina va ser agredit i retingut. Els dos casos estan ara denunciats. De la mateixa manera, les sancions plouen sobre els protagonistes de la Primavera Valenciana i les detencions a Mallorca contra els independentistes que protestaven contra les polítiques lingüístiques de José Ramón Bauzà encenen encara més els ànims. A la resta de l’Estat, però, la tònica és similar, amb el punt de mira sobre els sindicats combatius. L’ordre de detenció contra el portaveu del Sindicat Andalús del Treball va ser la primera mostra, seguida per l’actual repressió al moviment miner asturià en lluita o el judici a diversos dirigents de la CIG gallega.

L’objectiu d’aquestes polítiques no és altra, com és obvi, que sembrar la por i provocar la desmobilització de les organitzacions combatives. És, per tant, ara més que mai quan hem d’estrènyer els llaços que agermanen les nostres lluites i respondre amb contundència i intel·ligència a la provocació. Si la seva ofensiva no s’atura, nosaltres no retirarem la barricada, però assenyalem qui són els veritables violents, que les agressions es tornin contra qui empunya les porres. Cap a la majoria social contra les retallades i, en definitiva, el sistema capitalista!
12-06-2012
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660