AMPLIAR NOTÍCIA
CCOO i UGT tornen a vendre els treballadors amb la congelació salarial
Els sindicats espanyols, CCOO i UGT, i la CEOE ja han arribat a un nou acord de moderació salarial que, a la pràctica, suposarà una congelació de les nòmines i la pèrdua de més poder adquisitiu. Segons l’acord subscrit, els sous dels empleats i empleades de l’Estat creixeran molt per sota de l’evolució de l’IPC, a un ritme màxim del 0,5% el 2012 i del 0,6% el 2013 i 2014. Una nova concessió dels sindicats espanyols davant la patronal i una bona carta de presentació de cara a un govern espanyol presidit per Mariano Rajoy que té ganes de passar com una piconadora per damunt dels drets socials i laborals –començant per una previsible reforma laboral per decret– i que ja ha constatat que poca oposició pot esperar dels teòrics representants de la classe treballadora.

L’acord de congelació salarial dóna la raó a qui defensa que el problema per reactivar l’economia és el cost de la mà d’obra i avala la tesi conforme hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Subscriu, igualment, la necessitat de reduir la suposada “rigidesa” de la legislació laboral, atès que incorpora alguns apunts en aquesta línia com importants mesures de flexibilitat interna en favor dels interessos de l’empresari i lliga els salaris a l’evolució de la situació de l’empresa, permetent socialitzar les pèrdues en temps de dificultats i sense generalitzar la bonança quan toca. I és que els salaris de les grans fortunes no es qüestionen ni s’arrenca cap compromís de mantenir llocs de treballar. Tot això després que el 2011 els milionaris espanyols hagin incrementat la seva fortuna en 2.150 milions assolint un total de 37.700 milions, l’equivalent a la tisorada que prepara Rajoy a la despesa pública.

Fins el 2010, CCOO i UGT i la patronal pactaven increments salarials anuals del 2%, un percentatge gairebé sempre inferior a l’increment de l’IPC, el que va provocar que l’espanyol fos l’únic estat europeu on el poder adquisitiu de les classes treballadores baixés durant la dècada prèvia a la crisi, un termini en què paral·lelament les seves empreses van presentar l’increment d’ingressos més gran del continent. Fa dos anys, però, els sindicats espanyols van pactar un increment de l’1% per al 2010, d’entre l’1% i el 2% per al 2011 i d’entre l’1,5% i el 2,5% per al 2012, una xifra que ja ha quedat en paper mullat i s’ha rebaixat fins a una cinquena part amb l’acord tancat aquesta setmana.

Des de L’Eina-l’Espai Jove de la Intersindical-CSC denunciem que aquesta nova traïció no suposa tan sols una mesura injusta, sinó també un error monumental com a solució per sortir de la crisi. Com portem defensant des de fa anys, el veritable problema rau en la manca de poder adquisitiu d’una majoria de la població, incapaç de comprar i de reactivar el consum intern i la facturació de les pimes i autònoms. El camí per superar aquesta crisi no passarà per retallades i cinturons encara més apretats, mesures que faran empitjorar la malatlia, sinó pel repartiment del treball i la riquesa. I per avançar-hi, cal sindicats que defensin veritablement els interessos dels treballadors i les treballadores.
24-01-2012
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660