AMPLIAR NOTÍCIA
L'Acord Interprofessional de Catalunya 2011-2014: noves renúncies des de la concertació social catalana
El passat 28 de novembre es va signar l'Acord Interprofessional de Catalunya 2011-2014, pactat per CCOO, UGT i Foment del Treball. L'acord té l'objectiu de fixar les línies de la negociació col·lectiva que es duran a terme en els propers tres anys. A banda, es presenta també com una articulació del marc català de relacions laborals.

Així doncs, és un document que mereixia ser analitzat a fons tant per les implicacions directes que tindrà per tota la població amb el resultat de les negociacions col·lectives que se'n derivaran; com per veure quina articulació de marc català de relacions laborals ens presenten. És per això, que des de “L'Eina – l’Espai Jove de la Intersindical-CSC” hem fet una lectura a fons de l'Acord, les conclusions de la qual presentem en aquest nou Document d'Anàlisi.

En línies generals, trobem altra vegada una renúncia dels sindicats a l'hora de negociar les condicions laborals dels catalans durant els propers tres anys i d'establir un marc de relacions laborals propi. Alguns dels aspectes que ratifiquen això i que podeu trobar detallats i exemplificats en el document d'anàlisi que presentem són els següents:
- L'oblit del jovent en l'AIC es fa palès quan l'única referència que s'hi fa en tot el document és respecte a la promoció de pràctiques a empreses. Malgrat que les taxes d'atur i situacions d'abús dels becaris a dia d'avui, són dramàtiques, no s’intenta millorar aquesta situació.
- A l'hora d'estructurar la negociació col·lectiva, tot i establir la negociació d'acords sectorials o generals a nivell de Catalunya i proposar la descentralització de les comissions paritàries dels convenis estatals; reconeix que seran paper mullat davant dels convenis d'empresa que s'encarregarien de concretar les seves pròpies “regles generals”.
- La flexibilitat laboral s'imposa a la conciliació personal, que queda com a possibilitat subjecta a la bona voluntat de l'empresari.
- S'accepta que davant la possibilitat d'acomiadaments o cotes més altes de temporalitat és més acceptable normalitzar les formes de contractació més precàries.
- S'obren les portes a rebaixes salarials en moments de dificultat econòmica de cada empresa. Fent que la inflació quedi diluïda entre un mínim de set variables més (totes elles referents a la situació de l'empresa o sector), a l'hora d'establir els increments salarials.
- Es fa evident la criminalització de l'absentisme.

Per tot això, i molts més arguments que trobareu expressats al document d'anàlisi, rebutgem contundentment l'Acord Interprofessional de Catalunya, que ni tan sols es proposa avançar en l'articulació d'un marc català de relacions laborals, ni garanteix els drets laborals actuals, ni posa fre al procés de preacarització creixent.

Des del sindicalisme nacional i de classe ens reafirmem en la nostra pròpia via, que passa per reclamar el traspàs complet de competències en l'àmbit laboral, econòmic i fiscal, avançar en el repartiment del treball i la riquesa i sortir de la crisi a través de l'estabilitat laboral, qualitat en l'ocupació i recuperació de poder adquisitiu.
16-12-2011
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660