AMPLIAR NOTÍCIA
El Govern nega la renda mínima d’inserció al jovent i a les treballadores sense subsidi en un greu atac als nostres drets socials
La Generalitat va presentar dimarts passat el decret que reforma els criteris d’accés a la renda mínima d’inserció (antic PIRMI), després d’un estiu en què el conseller d’Empresa, Francesc Xavier Mena, s’ha dedicat a menysprear la capa social més desafavorida de la societat. És cert que, com explica el Govern, la renda mínima d’inserció s’ha desvirtuat els darrers anys (especialment per la crisi) i, enlloc de ser una ajuda per a persones amb dificultats d’inserció social, ha acabat esdevenint l’últim subsidi per a qui no tenia cap altra ingrés, una realitat cada cop més comuna amb l’increment exagerat de l’atur. Aquesta renda suposava un salvavides per a moltes famílies que, sense ell, s’haguessin quedat en la més absoluta misèria. Des de L’Eina-l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, fa temps que reclamem que s’impulsi un subsidi d’atur indefinit que garanteixi un mínim d’ingressos per a les persones desocupades finançat per un increment d’impostos a les classes opulentes, i de fet la renta garantida de ciutadania -una eina contemplada a l’Estatut- ja avançava de forma més moderada cap a aquesta línia. La renda mínima d’inserció no satisfeia en cap cas les nostres reivindicacions -en ser una ajuda no generalitzable, a cobrar per unitat familiar i amb uns criteris encara molt concrets per accedir-hi- però sí que era útil en els casos més greus.

Les reformes introduïdes aquesta setmana pel Govern van camí a restringir molt més encara aquesta renda i a exloure’n bona part dels perceptors. Quin serà el futur de tots aquells treballadors i treballadores que hagin esgotat les prestacions d’atur i ara ja no puguin accedir a aquesta ajuda? És conscient Artur Mas i el conseller Mena dels casos de pobresa extrema i misèria que poden generar negant aquest últim subsidi? Com a joves, ens preocupa especialment que s’hagi apujat dels 18 als 25 anys l’edat mínima de percepció d’aquesta renda, excloent així una franja de gent que, havent-se emancipat i sense ingressos -la gent jove és la que presenta taxes més altes d’atur i molts d’ells no tenen dret a cap prestació per manca de cotització prèvia-, es veuran abocats a la misèria ben aviat. Com a classe treballadora, també denunciem que s’exclogui tota persona sense feina amb un problema exclusívament laboral i “sense cap dificultat social afegida”, retornant l’ajuda al sentit originari i no com a últim suport en cas de manca d’ingressos. Altres elements de la reforma, però, són també molt perniciosos i un nou atac als drets socials i al benestar de les capes més desafavorides, com la limitació de la renda a “disponibilitats pressupostàries” -és a dir, subjecte a deixar-se de pagar si s’excedeix la partida prevista del pressupost-, el nou límit de 5 anys per percebre-la -abans no n’hi havia-, la fixació d’un màxim a cobrar equivalent al salari mínim -de tan sols 641 €, independentment del nombre de membres de la família-, l’obligatorietat d’haver viscut dos anys a Catalunya per sol·licitar-la -excloent així molts immigrants-, la denegació automàtica per a aquell que hagi deixat la feina i no hagi estat acomiadat o per a qui tingui un membre de la família que cobri més del salari mínim -dificultat l’autonomia de la dona respecte el marit si ell té feina i ella no-...

En definitiva, l’estratègia del Govern es restringir els criteris per accedir a la renda mínima d’inserció i limitar-la a poques persones amb dificultats molt concretes i no relacionades amb la manca de recursos. Després de les retallades en salut i altres serveis socials, l’atac directe a les capes més desafavorides i precàries, aquelles que no tenen res més que un simple ajut de poc més de 400 € mensuals, és per L’Eina una mesura inacceptable, aberrant i vomitiva de qui no només té una ideologia neoliberal extrema, sinó que a més no té un mínim de cor per a moderar-la. Aixafar els més miserables és un recurs vergonyós i indigne, més en uns moments d’elevat atur com l’actual. El Govern i CiU ja han demostrat que no tindran cap compassió amb ningú per seguir beneficiant els més poderosos. Per això, cal que la mobilització continuï des de la màxima unitat! Cal frenar, en primera instància, aquesta reforma, i exigir un digne i just subsidi permanent d’atur a mig termini!
01-09-2011
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660