AMPLIAR NOTÍCIA
El dia dels treballadors i les treballadores: una jornada de lluita que ve de lluny
1 de maig de 1886, Chicago. Més de 20.000 obrers reivindiquen el que s’anomena el triple vuit: 8 hores de treball remunerat, 8 hores d’oci, i 8 hores de dormir. Ja en tenien prou d’explotació laboral.

La reivindicació era clara i la lluita per la limitació de la jornada laboral a 8 hores de treball remunerat va estendre’s com la pólvora a tot el món. Als Països Catalans, els primers llocs on va sorgir l’espurna de la lluita obrera van ser a Barcelona i a Sant Martí de Provençals, on sindicalistes de caire anarquista van crear una comissió interina per a les “8 hores”, embrió del que posteriorment seria la Federació de Resistència al Capital. A partir del 1890, el moviment obrer va realitzar les manifestacions i jornades de lluita més sonades, com són les vagues de València, Castelló i Alcoi que, igual que a Barcelona, van declarar-se com indefinides fins a l’assoliment de la jornada de 8 hores. Les vagues van arribar a una durada de 15 dies, cosa que en el context de l’època és considera tot un èxit.

Aquests són els fonaments pels quals avui en dia, l’1 de maig és el Dia Internacional del treballador/a, d’ençà que al 1889 així es va proclamar en el marc de la segona internacional socialista.

Alguns pretenen convertir aquest dia en un dia festiu, de celebració de la conquesta d’un dels drets més importants per a la classe treballadora, de record amable cap als obrers que van lluitar fins a les últimes conseqüències (no podem obviar que van ser perseguits, torturats i fins i tot assassinats).

Un milió i mig d’aturades als Països Catalans és motiu suficient per tal de fer de l’1 de maig un dia de lluita pels drets de la classe treballadora, un dia per recordar-los-hi que el capitalisme és un sistema injust, on una minoria s’enriqueix en base a la majoria, que som les treballadores. Recordar als polítics, empresaris, banquers i altres poderosos qui som la majoria i quin poder volem tenir en la construcció de la societat. I recordar-los també que, com deia l’Ovidi, si no ens donen, prendrem.
01-05-2011
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660