AMPLIAR NOTÍCIA
En les pensions cal un canvi de full de ruta: Necessitem un Sistema Propi de Seguretat Social
El govern espanyol aprovarà el canvi del sistema de pensions. Un cop el tema de la reforma laboral ja ha passat a la història, ara són les pensions el següent objectiu de l’equip de govern.

És necessari retardar l’edat de jubilació? És necessari allargar els anys de cotització? Serà necessari tenir un pla de jubilació privat ? Aquestes i d’altres són les variables que des de governs, organitzacions patronals i altres estaments del control econòmic espanyols i internacionals estan posant com alternatives a la suposada dramàtica situació del sistema de pensions espanyol.

Des de la imposició del model neoliberal l’atac contra tot allò que es pogués traduir en millores socials ha estat objecte d’un assetjament constant. Fa més de 15 anys, que a través del Pacte de Toledo , es produeix un dels primers atacs a la destrucció del fins llavors sistema de pensions. I des de llavors els diferents governs de Madrid, gairebé sempre amb les crosses regionalistes, ho han seguit fent. Ens trobem davant un Zapatero que continua la feina dels seus antecessors.

A l’Espai Jove de la Intersindical-CSC entenem que hi ha nombrosos experts i col·lectius que estant mostrant que totes les tesis més dramàtiques només són cortines de fum per tapar l’objectiu dels que tenen quotes de poder: la privatització del sistema de pensions. I és que la història els avala, cap al 1.995, els analistes afins al poder vaticinaven que en uns 10 anys el sistema de pensions faria fallida i que la despesa en pensions es dispararia respecte al PIB. Doncs estem al 2.011 i res d’això ha passat, i no està de més dir que al 2.009 la seguretat social va tancar amb superàvit.

I en cap moment, cap d’aquests experts o organismes ha reconegut els errors d’anàlisis, menys encara cap ha assumit les responsabilitats de les retallades que els anàlisis van suposar. Al contrari ara tornen a la càrrega, anunciant que de cara al 2.025 o 2.040 la situació del sistema de pensions serà crítica i que cal començar ara a retallar-les. No cal dir que no són errors d’hipòtesis, sinó que interessadament volen fer creure que només hi ha un camí: reducció de pensions i l’impuls del negoci privat de les mateixes.

D’exemples que contradiuen la versió oficial n’hi ha entre d’altres:

http://seminaritaifa.org/

http://www.attac.es/category/attaces/

http://www.vnavarro.org/index.php?lang=CA

http://pensionspubliques.wordpress.com/

http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=984&Itemid=1


Cal tenir clar que cap de les modificacions que aporta l’Estat Espanyol passa per voler crear un futur amb treball de qualitat i equitatiu en les pensions. Diem això perquè el fet d’insistir en allargar la vida laboral és en detriment d’una incorporació en plenes condicions, fomentant la permanència de la precarietat en els primers anys (i cada cop més anys) de treball.

El fet de voler allargar els anys de cotització per la comptabilització de la prestació, allargant més enllà dels 15 anys actuals en l’actual context només ens obligaria a dirigir-nos al sistema privat o quedar-nos encara més exclosos del que actualment es trobem els pensionistes d’avui dia.

L’obsessió del govern espanyol per reformar les pensions doncs, no respon en cap cas a una imperiosa necessitat de liquiditat, sinó al fet de voler fer passar gat per llebre. I és que el fet de voler esdevenir un exemple d’estat liberal comporta el desfer-se dels guanys socials, i en això rau la qüestió de les pensions.

Així, la reforma de les pensions no és una mesura anticrisi, sinó una mesura pel model econòmic a desenvolupar. I aquí és on el govern de l’Estat Espanyol ja ha decidit on vol anar. Esperem que la mobilització i la crítica cap a aquest discurs pugui canviar aquest rumb.

Ara bé, cal que els Països Catalans anem en el mateix sentit?

Si en les tesis anterior que qüestionen els problemes de les pensions, tenen en si mateixes un mateix patró: canvien la visió però mantenen l’estructura estatal del sistema de pensions, que al nostre parer té les seves vicissituds. Per això creiem que va sent hora de començar a articular un discurs en el qual es vegi la imperiosa necessitat de disposar d’un Sistema Propi (o sigui català) de Seguretat Social, que inclogui el sistema públic de pensions, i que tingui com a principis bàsics:

- La garantia de les pensions ( tan contributives, com no) .
- L’adequació de les pensions a les necessitats reals.

Què tenim actualment

Com és prou conegut, l’Estat Espanyol té blindat el principi de caixa única. Així les cotitzacions van a Madrid i allà en disposen. El model es basa en un sistema de repartiment: les cotitzacions que es recapten en cada moment serveixen per pagar les pensions d’aquell moment.

L’establiment de les quanties de les pensions ve decretat per Decret Llei que anualment es va actualitzant, sempre per sota de les necessitats reals dels pensionistes. Suposem que el govern de torn entén que aquestes pensions són subsidiàries o complementaries a les privades i així aplica el seu creixem totalment desfasat amb el cost del dia a dia.

Si tenim en compte les dades del Ministeri de Treball i Immigració de l’Estat Espanyol que aporta sobre els tres territoris catalans segregats en Comunitats Autònomes la mitjana de la pensió de jubilació contributiva és de 866,14€ a 1 de novembre del 2010. Com a territoris més discriminats hi ha les comarques lleidatanes ( uns 746,87€) i les comarques de Castelló (uns 749,09€). També s’ha de tenir present que al 2009 hi havia 62.249 persones que cobraven una pensió de jubilació no contributiva de 307,85€ de mitjana.

Si pel jovent s’ha llaurat la paraula de “mileuristes” com la plasmació literal de la situació precària en la que viuen, quina paraula hem de crear pel present que toca viure a les més d’1.500.000 de persones jubilades que perceben la prestació contributiva de jubilació? Per no parlar d’aquelles que perceben la prestació no contributiva. Aquest és el present que tenen les persones jubilades d’avui dia a casa nostra. Segurament, no seria difícil posar-nos d’acord en que s’hauria d’augmentar les quanties notablement perquè les persones pensionistes tinguessin uns ingressos més dignes.

D’altra banda també és necessari tenir en consideració que els governs espanyols, seguint interessos polítics, han anat escanyant el finançament del fons de pensió públic per mostrar que l’única sortida vàlida és la rebaixa de les pensions. No són gratuïtes les decisions com per exemple la rebaixa i la renuncia a pujar les cotitzacions socials, l’exclusivitat de finançament de les pensions a través de les cotitzacions, limitar el cost, etc.

I és que els diferents governs espanyols han fet mans i mànigues per buscar finançament per ser l’estat europeu amb més línies de trens d’alta velocitat (TAV), tot i ser conscients que moltes d’aquestes són innecessàries a més de deficitàries, i s’hauran d’anar alimentant eternament de finançament públic (com per exemple: Madrid - Albacete o Madrid –Valladolid ). Així aquest mateixos són els incapaços d’acceptar que a un envelliment de la població i una major esperança de vida, cal destinar-hi més finançament.

En el cas català podem afegir-hi que han aparegut alguns estudis, tan del Centre d’Estudis Sobiranistes com del Cercle Català de Negocis , que malgrat estar lluny de la nostra línia ideològica, apunten al dèficit que produeix l’espoli fiscal com un dels causants dels problemes (i una de les solucions) a la situació de les pensions. Caldrà tenir-ho present alhora d’establir les alternatives a través del Sistema Propi de Seguretat Social.

En resum:

- Centralització de les pensions tan en la recaptació com en la distribució.
- Establiment de les quanties de les pensions buscant un paper subsidiari.
- La mitjana de pensió de jubilació contributiva a Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses de 866,14 €
- Escanyament fons de finançament del fons de pensió públic
- Espoli fiscal

Existeix una altra ruta

A Catalunya és possible (i necessari) un sistema propi de seguretat social, un sistema que garanteixi el futur (i l’equitat) de les pensions dels i les treballadores. Per això s’ha de posar sobre la taula la creació d’un sistema públic català que integraria el sistema de pensions.

La base per garantir les pensions comença pel treball, per això serà indispensable tenir una política de plena ocupació de qualitat. En aquest sentit s’ha de tenir en consideració la necessitat de generar polítiques de reducció i repartiment del temps de treball, desenvolupar els serveis socials públics i posar en marxa polítiques reals per a la conciliació entre la vida laboral i personal.

Desprès d’anys de permanent devaluació dels drets dels i les treballadores ha arribat l’hora de posar els fonaments per a un nou model de societat que garanteixi pensions dignes. Per això s’ha d’apostar per una política fiscal justa, un nou model de fiscalitat perquè totes les rentes tributin en una escala progressiva i es promogui la imposició directa respecte a la indirecta. Caldrà una aposta clara contra el frau fiscal i posar fi a l’espoli fiscal que patim. A més a més s’haurà de crear un fons de garantia que permeti assegurar les pensions per sobre d’una renta mínima que superi el llindar de la pobresa per a totes les persones, hagin cotitzat o no.

Aquestes reivindicacions són possibles però requereixen una força sindical que en faci bandera i una mobilització social que la tiri endavant. No és cap recepta nova, així que necessitem la implicació de tots i totes.

En resum:

- Una política de plena ocupació de qualitat
- Una política fiscal justa
- Lluita contra el frau fiscal
- Posar fi a l’espoli fiscal
- Una força sindical que en faci bandera i una mobilització social que la tiri endavant.
18-01-2011
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660