AMPLIAR NOTÍCIA
Els ni-nis? Propostes cap a un invent dels propis polítics
La campanya electoral ja fa temps que ha començat i, com apuntàvem des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, el jovent treballador català som un dels blancs perfectes a l’hora de fer promeses o propostes que s’allunyen de la realitat i que poc aporten un canvi de la situació laboral d’aquest col•lectiu.

Ara, i com a complement a la campanya electoral, n’hi ha que aprofiten la seva butaca de conseller/a per continuar fent de l’antipolítica la seva ruta vital, i sembla que fins a l’últim moment.

Per fi s’han inventat un contracte per als anomenats joves ”ni-ni”, que permetrà a un grupet d’aquest suposats joves la flamant oportunitat de treballar a canvi de poc. Això sí, finançat per tothom.

Però, el problema dels “ni-nis” no existeix més enllà de cercles d’alta política, on ja s’han encarregat de fer-ho córrer perquè sembli que el gran problema del jovent català és que aquest no vol ni estudiar ni treballar i, si pot viure de l’aire i veure-les passar, millor que millor.

Quan un problema s’ha anat a buscar, tan per activa com per passiva, i al final s’ha aconseguit el resultat esperat, no es pot culpar al resultat sinó el que l'ha fet possible i aquí es poden repartir les culpes entre tots aquells i aquelles que des de Barcelona o Madrid han tocat poder en un o altre moment. Si mirem els despropòsits que s’han anat fent al llarg dels anys, veiem que no hi ha cap altre resultat possible que el d’un significatiu percentatge de joves que ni estudien ni treballen.

Mentre, des d’organitzacions com l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, sistemàticament s’ha denunciat l’extremada precarietat (alta temporalitat, baixos salaris, alta rotació, manca de drets, excés de traves per a projectes emancipadors, etc.) del jovent treballador català, les institucions han mirat cap un altre costat. A això hi hem de sumar les constants denúncies cap al sistema educatiu, on, per interessos exclusivament polítics, s’ha fet i desfet renunciant a la possiblitat de tenir-ne un que veritablement doni una resposta gairebé total a les necessitats del jovent.

I ara ens venen a dir que faran l’invent aquest del contracte per ni-nis?

No era millor que, enlloc d’eliminar l’any passat els programes d’escoles taller, cases d’ofici i tallers d’ocupació, els haguessin mantingut i, si calia, reformat per a les noves necessitats? O és que això suposava massa feina?

No seria més adequat deixar de marginar la Formació Professional, donar-li un impuls, treballar en l’actualització dels diferents graus segons les necessitats dels moments?

No caldria veure que els estudiants que finalitzen els estudis han de passar, en una majoria de casos, per un procés de pràctiques que lluny està d’un procés d’aprenentatge laboral, sinó d’una feina no remunerada? És que seria necessari un esforç tan gran per marcar uns mínims per a totes les Universitats Catalanes?

No és millor que, enlloc de Pactes, Acords, etc., que han servit d’excusa per fer la foto i que lluny han quedat de posar fil a l’agulla, haguessin mirat d’atacar al problema d’arrel amb una visió de llarg recorregut?

Potser així ara no caldria exaltar a la gent informant-los que hauran de pagar a un seguit de joves que actualment ni estudien ni treballen, que cal recordar que sempre han existit.

Malgrat tot, per desgràcia, sembla que la política fàcil és la que està de moda. I les propostes d’aquells/es que ja es veuen entronats no milloraran la situació, ja que s’han encarregat de dir que la seva línia és la de sempre: peix al cove i donar als que ja tenen.

Així que, davant les eleccions del 28 de novembre i atenent a unes propostes i mesures tan electoralistes, el i les joves potser haurem d'optar per aquelles candidatures que pretenguin revertir la situació, deixar de criminalitzar el jovent precari i apostar per l'ocupació estable i l'educació pública i de qualitat o castigar els partits amb una justificada i massiva abstenció. En cap cas, però, podem legitimar la precarietat que ens provoquen amb el nostre vot!
03-11-2010
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660