AMPLIAR NOTÍCIA
Autodeterminació és democràcia
Dissabte, 12 de juny, a les 18h

Marxa cap al Parlament, des de la plaça d’Urquinaona (Barcelona)

Convoca: Plataforma pel Dret de Decidir, amb el suport de més de 200 organitzacions (entre les quals l?espai Jove de la Intersindical-CSC)

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.

L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica indispensable
per tenir eines suficients per abordar, des de les nostres necessitats i amb les nostres
pròpies solucions, els principals reptes que tenim:

- Cal acabar amb l’espoli fiscal que patim. Sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia més de 22.000 milions d’euros l’any, 60 milions d’euros diaris, només al Principat. Cada any surten cap a Madrid 3.000 euros de la butxaca de cada habitant de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, i ja no tornen. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país és impossible. L’economia catalana s’està dessagnant per culpa del dèficit fiscal i de la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

- Cal dur a terme unes polítiques justes per a les classes treballadores: jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Només al Principat de Catalunya, gairebé 700.000 persones (més d’un 17% de la població activa i gairebé un 40% entre els joves) estan sense feina i la xifra no para de créixer.

- Cal que puguem dissenyar polítiques pròpies i no estar sotmesos a les del govern espanyol, que, ara, vol fer pagar la crisi als treballadors i pensionistes, i retallar, encara més, unes inversions més que necessàries pel nostre país.

- Cal poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

- Cal dissenyar polítiques energètiques i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. Els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a traspassar-nos els aeroports demostren aquesta subordinació.

- Cal promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que siguin una eina de cohesió social i de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir a tothom el dret de poder viure plenament en català.

- Cal tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, econòmic, lingüístic, cultural, espiritual, sindical i esportiu que ens permeti incidir-hi com a poble lliure, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present i ambiciós cara al futur.

- Cal un aprofundiment de la democràcia i la transparència, obrint vies de participació popular i perseguint les conductes corruptes.

L’exercici del dret a l’autodeterminació és un dret radicalment democràtic i una necessitat inajornable per garantir tots aquests drets i deures!

Per l’autodeterminació, la democràcia, el treball i la solidaritat!

Omplim Barcelona el 12 de juny!
10-06-2010
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660