AMPLIAR NOTÍCIA
La “flexiseguretat”, un tótem ideològic europeu que cal desmuntar
La campanya per a les eleccions per al Parlament Europeu ja ha posat al descobert un dels objectius ideològics clau de l'actual Europa neoliberal en relació amb el món del treball: la “flexiseguretat”. Aquest concepte és presentat com una guia per a les polítiques laborals comunitàries i, sobre el paper, pretén combinar una normativa més flexible en matèria de treball amb una seguretat major per a treballadors i treballadores quant a facilitat de trobar feina. En un principi, aquesta fórmula s'aconseguiria mitjançant unes quotes empresarials més barates per contractar i acomiadar membres d'una plantilla, provocant d'aquesta manera un auge de la contractació indefinida (per la no necessitat d'abusar de la temporalitat), a la vegada que s'augmentarien les partides per a formació i prestació d'atur. Així, per exemple, Dinamarca seria un exemple d'aquesta fórmula, on actualment la taxa d'atur ronda el 7,5% (enfront el 17,4% de l'Estat espanyol).

Tanmateix, el que sobre el paper pot semblar una proposta si més no discutible, és en l'aplicació d'aquesta quan se'n desvirtua tota la “seguretat” pregonada per primar tan sols una “flexibilitat” creixent de les relacions laborals. Quan s'apel·la a aquesta fórmula per justificar reformes laborals, estem parlant massa sovint de reduir drets com el de la finiquitança (reduint la quantia per acomiadament), l'organització col·lectiva (individualitzant les relacions de treball en qüestions com la jornada laboral) o el salari (lligant-lo a un concepte heteri de “productivitat”). I cal desmitificar algunes falses idees que no es cansa de repetir la patronal, com que un acomiadament més barat incentiva la contractació indefinida (les contínues reduccions en aquest sentit, a l'Estat espanyol, no han suposat una disminució significativa de la temporalitat) o que la productivitat depèn exclusivament de la mà d'obra, quan la formació que l'empresa realitzi, la seva despesa en innovació i unes condicions laborals més favorables (sobretot quant a hores de treball) en són aspectes molt més rellevants. De la mateixa, malgrat la taxa d'atur del 7,5% a Dinamarca (molt més reduïda que l'espanyola, com hem pogut veure), no queda gens clar que aquesta xifra sigui deguda a la seva “flexiseguretat”, ja que podem trobar països europeus amb xifres molt més reduïdes, com Holanda (2,8%) o Àustria (4,5%), sense que aquests siguin tótems d'aquest model laboral.

Per contra, en cap cas es fa referència a la “flexiseguretat” per exigir augments en la percepció de la prestació d'atur (a Dinamarca, aquesta equival al 90% del salari, durant 4 anys) o una fiscalitat més progressiva i punitiva per a les classes altes i les rendes empresarials de cara a finançar la protecció i la formació dels treballadors i les treballadors que caldria per aquest model.

Així, doncs, des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC, es reclama als partits que es presenten a aquestes eleccions que enterrin la demagògia que els porta a exigir un model de “flexiseguretat” que pinten com a paradigma de l'ocupació de qualitat, quan després tan sols apliquen aquells aspectes que afavoreixen a les classes capitalistes.
26-05-2009
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660