AMPLIAR NOTÍCIA
L'Espai Jove recolza la Vaga General del País Basc
Aprofitant la visita als Països Catalans del membre de LAB Gaizka Uharte, des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC vam fer entrega d'un text de suport a la vaga general que es celebrarà al País Basc el proper 21 de maig.

Vaga General als carrers del País Basc

País Basc, 21 de maig de 2009. Els sindicats bascos diran prou a l’actual situació d’ofec econòmic i social que s’està vivint. Des de la normalitat d’aquells que s’organitzen en estructures pròpies, els bascos i basques podran plantar-se, sense lligams amb Madrid. Podent, i així faran, reclamar veritables mesures contra la crisi i que es treballi per eradicar els efectes que estan patint els treballadors i treballadores en aquelles contrades. Però, mentrestant, a escassos 200 quilometres, patint la mateixa situació, restarem callats per aquells que practiquen el “diàleg social” i que s’han omplert la boca dient que ens representen.

Al País Basc, ja fa anys que la majoria sindical està en mans de forces sindicals basques entre les quals hi destaquen per representativitat ELA (Euskal Langileen Alkartasuna) i LAB (Langile Abertzaleen Batzordeak), sindicat amb el qual la Intersindical-CSC comparteix plataformes internacionals (PSNSE (Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat) i FSM (Federació Sindical Mundial)) . Cal afegir un seguit de sindicats que, responent a diferents principis ideològics o corporatius (ESK, STEE-EILAS, EHNE i HIRU), acaben conformant el llistat de convocants a la Vaga General.

Així, doncs, aquesta majoria sindical no ha dubtat de la necessitat d’articular una resposta, la Vaga General. I és que sobren els motius: un govern espanyol entestat en negar les evidències de la crisi i conseqüentment el no buscar-ne solucions, unes organitzacions patronals obsessionades en rebaixar els drets dels treballadors i treballadores i unes organitzacions sindicals espanyoles vivint el seu especial enamorament amb el govern, al qual no gosen contradir.

No s'hi valen excuses o dir que la crisi és global, com si no hi hagués responsables. I tan que n’hi ha! I bé que el 21 de maig els bascos i basques aprofitaran per assenyalar-los: la patronal, l’Administració estatal i autonòmica i les organitzacions sindicals espanyoles.

Mentrestant, la crisi va fent-se un espai (document d’anàlisis de l’EJ): unes xifres d’atur que no tenen aturador, renúncies a l’augment de salaris i pactes per la seva reducció, Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que acomiaden treballadors/res de 100 en 100, pèrdua de prestacions i drets, índexs exagerats de temporalitat, sectors productius desfets, espoli fiscal, serveis públics col·lapsats i l’augment alarmant del nombre de persones sense recursos .

I, a l’altre costat de la balança, unes empreses que van presentant beneficis (ens diuen que no tan com d’altres anys), governs autonòmics i estatals pagant a empreses i bancs a canvi de gairebé res i una Patronal que veu més a prop el seu somni de l’acomiadament lliure i gratuït.

Davant d’això, no queda altre camí que una resposta contundent d’aquells que defensen els treballadors i les treballadores i del conjunt de la societat, que és qui està patint les conseqüències de la crisi. Per això, des de les proclames més bàsiques com “Pel repartiment just de la riquesa”, “Treball digne i amb drets per a tots i totes”, “Que la patronal i l’administració no decideixin unilateralment” o “Procés democràtic per impulsar un canvi socio-polític”, es convoca la vaga del dia 21 de maig al País Basc.

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, només ens queda donar-los tot el nostre suport i treballar incansablement per a què als Països Catalans, en un futur no molt llunyà, també disposem d’eines pròpies.

GREBA OROKORRA EUSKAL HERRIAN

Euskal sindikatuek egungo egoera ekonomiko eta sozialari amaia jarri behar zaiola aldarrikatuko dute beste behin ere. Beren estrukturetan antolatzen direnen normalkuntzaren barnean, euskal herritarrak lotura gabe Madrilen aurkeztu ahal izango dira. Krisiaren kontrako benetako neurriak hartzeko eta langileek jasaten ari diren jazarpenak ekiditeko lan ildoak ezarri daitezen exijituz. Baino, aldi berean hemen, 200 kilometro eskasetara, egoera berdina jasanez, isilduak gelditzen gara “elkarrizketa soziala ” praktikatu eta gure ordezkariak direla esaten dutenen aurrean.

Euskal Herrian, urteak dira gehiengo sindikala indar sindikal euskaldunen eskuetan dagoela, horien artean ELA (Euskal Langileen Alkartasuna) eta LAB (Langile Abertzaleen Batzordeak) nabarmentzen direlarik. Azken sindikatu honekin Intersindical-csc, Estatu Gabeko Nazioen Plataforma Sindikalean eta Federazio sindikal Mundialean dagoelarik. ESK, STEE-EILAS, EHNE eta HIRU bezalako beste sindikatu batzuek ere Greba Orokorrera deitzen dute.

Horrela ba, gehiengo sindikal honek ez du zalantzarik izan erantzun bat artikulatzerako orduan, Greba Orokorra. Izan ere, soberan daude arrazoiak: krisiaren ondorioak ezeztatu eta horretarako irtenbideak bilatzen ez dituen Estatu Espainol baten menpean gaude, langileon eskubideak ahultzean obsesionaturik dauden elkarte patronalak ditugu eta gobernu espainola ezertan ihardesten ez duten elkarte sindikal espainolistak ditugu.

Ez dute aitzakiek balio edo krisia globala dela esateak, errudunik ez balego bezala. Noski badaudela! Eta Maiatzak 21ean Euskal Herritarrek errudun horiek seinalatuko dituzte berriz ere: patronala, Estatu Espainoleko eta Autonomi Erkidegoetako Administrazioak eta Elkarte Sindikal Espainolistak.

Bitartean, krisia bere esparrua egiten ari da (Espai Jove-ren analisi dokumentua): geldiezinak diren langabezi tasak, langilean ehunka kaleratzen dituzten Enplegu Erregulazio Espedienteak (ERE), prestazio eta eskubideen galera, behin-behinekotasun indize lotsagarriak, desegindako sektore produktiboak, espoliazio fiskala, kolapsaturiko zerbitzu publikoak eta errekurtso gabeko pertsonen kopuruaren igoera kezkagarria.

Balantzaren beste aldean, etekinak dituzten enpresak (beraien esanetan beste urte batzuetan baino etekin gutxiago), enpresa eta banketxeak finantzatzen dituzten gobernu autonomiko eta estatalak, eta dohaineko kaleratze askea gero eta hurbilago ikusten duen patronala ditugu.

Horren aurrean, langileak eta herritarrak defendatzen dituztenen erantzun irmo bat besterik ez zaigu gelditzen, beroiek bait dira krisiaren ondorioak jasaten dituztenak. Horregatik, “aberastasunaren banatze justu bategatik ”, “Guztiontzako eskubideekin lan duina ”, “patronalak eta administrazioak aldebakarreko erabakiak hartu ez ditzaten ” edo “aldaketa sozio-politikoa bultzatzeko prozesu demokratikoa ” bezalako oinarrizko aldarrikapenekin Euskal Herriko Maiatzak 21-eko greba orokorrera deitzen dugu.

“Intersindical-csc-ko Espai Jove-tik” gure babes osoa eskaintzea baino ez dagokigu, Herrialde Katalanetan etorkizun gertu batean aldarrikapenerako baliabideak indartu daitezen etengabeko lana eginez.


Euskal Herria, 2009ko Maiatzak 21.
18-05-2009
Internacional
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660