AMPLIAR NOTÍCIA
Ara és l’hora: El jovent encapçalem la revolta - 1 de maig 2009
De moment tot va bé,.......
[La Haine]

Torna el 1r de maig, i torna la commemoració d'aquella gent que protagonitzaren la lluita pels carrers de Chicago per defensar la jornada de 8 hores laborals. Tornen els records de totes les lluites que arreu s’han dut a terme i que, amb un enorme sacrifici, han anat aconseguint uns mínims drets per als treballadors i treballadores.

Ara, en ple segle XXI, als Països Catalans i al món sencer ens trobem enfrontats a un context global de crisi: econòmica, social, productiva, alimentaria, de valors, ... crisis, totes elles, que ens estan configurant un futur negre, que ja ens està enfosquint el present.

En un entorn degradat pels organismes internacionals encarregats de ser els garants dels sistema econòmic actual, FMI, BM, G-20 i OCDE treballen a sou d’aquells que han fet del planeta la seva fàbrica i de les persones que hi vivim, els seus esclaus.

A nivell europeu, la Unió ha demostrat la seva pitjor cara: l’Europa que per molts era la sortida natural a la negra nit del franquisme, és un nou escull a superar. S'ha mostrat com una Europa articulada al voltant d'unes lleis rebutjades per la ciutadania, amb els seus Consells de Ministres, les seves Comissions i els seus bancs i que, com ja ens ha ensenyat massa vegades, està feta per als Estats i per al Capital. En aquest 1r de maig convé recordar qui ha tornat a plantejar la jornada de 65h.

Als estats espanyol i francès, estats dòcils per a la Patronal i malsons dels i les treballadores, són protagonistes de les polítiques més dèspotes vers les classes populars; uns governs, el francès i l’espanyol, que han fet mans i mànigues per lapidar tot allò relacionat amb un major grau de benestar social; dos estats que han negat sistemàticament el dret democràtic a l’autodeterminació de la nació catalana.

El present ens mostra un milió d’aturats i aturades als Països Catalans, una pèrdua continua de poder adquisitiu de les classes populars, la privatització de la pràctica totalitat d’aquells serveis públics que ens havien d’ajudar a viure una mica millor, l'immoral creixement de la riquesa d’uns pocs, mentre augmenta la pobresa de molts,...

En el nostre dia a dia, trobem la normalitat dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), els pactes per a la congelació o rebaixa de salaris, les renúncies a drets bàsics, l’acceptació de les rebaixes d’indemnització, els abusos d’autoritat, la pèrdua de prestacions, ... I, davant d’això, trobem la Patronal demanant més i més; una Patronal aïllada en si mateixa, no acceptant els seus errors. Qui si no ha provocat aquesta situació? La Patronal, la gran Patronal. Aquella que no té rostre, però que omplia de més i més dígits els seus beneficis cada final d’any. I ara, qui ha de pagar aquesta situació?

Ens toca als i les de sempre, aquells/es que mentre alguns/es estaven omplint les butxaques, perdíem poder adquisitiu, als treballadors i treballadores que han perdut la seva prestació d'atur, mentre els diferents govern s'han afanyat a obrir l'aixeta al gran capital, als milers d'estrangers condemnats a malviure en el nostre país, essent mà d'obra barata pels que legislaven en contra de la seva regularització, mentre els governs permetien la fugida de diners a paradisos fiscals.

Els i les joves, de la mateixa manera que altres col·lectius com dones, immigrants, discapacitats,... , estem condemnats a conviure amb la precarietat. Als Països Catalans, ser jove es tradueix en patir un 15% més d’atur que la mitjana del jovent de l’Estat espanyol, en la temporalitat del 47,55% dels contractes, en el cobrar el 65,70% dels que ens tocaria cobrar, en la desprotecció social, ...

És per això que el jovent hem d’agafar el relleu. És l’hora d’encapçalar la revolta, el tornar a fer renéixer les consciències de tots aquells i totes aquelles que els anys de renúncies i claudicacions els han fet acotar el cap i marxar a casa. I ja no ens comformem amb reformes autonomistes i econòmiques, perquè ja avancem decidits/des cap al ple alliberament social i nacional.

Cal que siguem la punta de llança que canviï el present, per a portar-nos a un futur d’esperança!


... de moment tot va bé?, ...
[Espai Jove de la Intersindical-CSC]
1 de maig de 2009

Consulteu els actes del 1r de maig pitjant aquí .


Cartell 1 de maig


Cartell acte d'Homenatge a Francesc Layret. Acte conjunt amb la CAJEI
24-04-2009
Intersindical-CSC
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660