AMPLIAR NOTÍCIA
La patronal perd el nord (del tot) i demana l'acomiadament lliure gratuït com a mesura anticrisi!
Les propostes de les patronals i dels partits de dretes per fer front a la crisi, fins ara, havien suposat lamentables intents per aprofitar la crisi actual per mantenir els seus beneficis i retallar els escassos drets socials i laborals que encara mantenien les classes treballadores. Les seves propostes anticrisi consistien en mesures encarades a augmentar la precarietat d'empleades i empleats i reduir, d'aquesta manera, les obligacions i les càrregues de les empreses i els seus directius i directives.

Però, aquesta setmana, la CEOE ha fet un pas més i ha superat qualsevol absurditat imaginable en reclamar per carta al govern espanyol que, dins del paquet de mesures per reactivar l'economia, s'inclogui la creació d'un contracte “de crisi”, mitjançant el qual i durant dos anys, la persona contractada podria ser acomiadada només amb un preavís de set dies, sense cap raó necessària ni possibilitat de reclamar. El treballador o treballadora tindria, en aquest cas, consideració d'“indefinit no fix” i només percebria una indemnització de vuit dies per any treballat (com alguns dels contractes temporals actuals). Aquesta situació, com s'ha explicat, podria durar fins un màxim de dos anys, quan el contracte es podria trencar o l'empleat/da esdevindria “fix”, tot i que igualment tot acomiadament avisat amb un mes tindria consideració de procedent i seria indemnitzat amb tan sols vint dies per any treballat, amb un màxim de l'equivalent a dotze mensualitats. De la mateixa manera, només es preveurien tres excepcions: les embarassades i les persones amb baixa per maternitat o per paternitat. Ja no s'acontenten amb l'acomiadament lliure, sinó que ara el volen gairebé gratuït!

Aquesta proposta, per una banda, no dóna resposta (ni de lluny) a cap de les necessitats econòmiques actuals (ja s'ha demostrat que l'abaratiment de l'acomiadament no dificulta aquest, sinó que l'incentiva), més enllà de l'enriquiment desmesurat de les classes capitalistes. I, per altra banda, suposa la vulneració de nombroses lleis clau que regeixen el món laboral i del mateix Estatut dels Treballadors, ja que preveu com a procedent l'acomiadament d'un/a treballador/a amb baixa per malaltia o lesió i anul·la les garanties necessàries per poder exercir la tasca sindical a les empreses, sense l'amenaça d'acomiadament per aquest motiu.

La patronal espanyola (i, conseqüentment, també la catalana, que n'ostenta la vicepresidència) sembla que s'hagi endinsat en una espiral de bogeria, en reclamar a diari retallades dels drets de les classes treballadores, ja sigui en forma de congelació salarial, d'eliminació de les garanties laborals, de supressió d'impostos i serveis públics o, com en aquest cas, d'avançar cap a l'acomiadament lliure i gratuït.

Des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC no podem permetre que es qüestionin d'aquesta manera les poques victòries del moviment obrer, sobretot quan aquest qüestionament no té cap tipus de relació amb la superació d'una crisi que, en tot cas, ha suposat l'evidència de la caducitat del sistema actual, motiu pel qual cal superar els seus plantejaments i no aprofundir-hi més.

Amb actituds com les de la CEOE queda clar que cap pacte és possible i que la concertació social, ara mateix, només pot apartar-se per donar pas a una etapa de confrontació de classes.
24-04-2009
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660