AMPLIAR NOTÍCIA
El problema no és saber com és un pis habitable, sinó poder-lo adquirir!
Segons un decret aprovat ahir per la Generalitat de Catalunya, a partir d'ara, els pisos hauran de tenir una superfície mínima de 40 metres quadrats, en comptes dels 30 actuals, el que impossibilitarà els “minipisos” a què un cop certa ministra va apel·lar per esquivar el problema de l'habitatge. De la mateixa manera, el decret marca altres requeriments perquè el pis pugui ser considerat “habitable” i, per tant, posat a la venta o a lloguer, com l'adaptació obligatòria per a persones amb mobilitat reduïda, una capacitat mínima de dues persones, la reserva d'una habitació per a emmagamatzematge i una per al safareig, la previsió d'una “solució per a l'assecat natural de la roba” i l'adequació per a les condicions naturals del clima, entre d'altres.

Aquest decret pretén desenvolupar un dels aspectes pendents de la Llei del Dret a l'Habitatge, la qual, a la vegada, concretava les aplicacions del Pacte Nacional de l'Habitatge, dos projectes amb els quals l'Espai Jove de la Intersindical-CSC ja va ser molt crític (en podeu llegir les respectives valoracions en el número 1 de l'Enclusa digital) i amb el desenvolupament dels quals tampoc hi posa massa esperances.

Així, malgrat valorar positivament els nous requeriments per als pisos que es construeixin a partir d'ara, cal tenir en compte que, a mesura que s'avança en la línia marcada fa menys de dos anys, s'està perdent una possibilitat de convertir l'habitatge en un veritable dret per a la ciutadania i el jovent que pretén emancipar-se. A més, és evident que aquests canvis repercutiran a l'alça en el preu final dels pisos i, per tant, malgrat dignificar els habitatges que hom es pugui permetre, en dificultarà aquest procés d'adquisició, sobretot en un temps d'atur elevat i de major precarietat salarial i imprevisibilitat laboral. De la mateixa manera, malgrat que baixi el preu de compra dels pisos, el lloguer segueix pujant (anualment, un 4,60% a les Illes Balears i Pitiüses, un 4,70% a Catalunya i un 6,70% al País Valencià), el que hauria de ser una fórmula més adequada a les possibilitats de la gent jove i a la manca d'estabilitat en el treball que la caracteritza.

Si realment es considera l'habitatge com un dret, com des de l'Espai Jove ho entenem, cal abordar aquesta problemàtica com a tal i creant la normativa i les eines necessàries que el garanteixin. Això, doncs, obliga a treure el sector de la construcció d'habitatge de les normes de mercat, per passar-lo a la lògica del benefici col·lectiu, aplicant algunes de les mesures que fa anys que defensem: nacionalizació del sòl, expropiació dels pisos buits, gestió pública del parc d'habitatges, promoció de les cooperatives d'habitatge...

Tot allò que vagi encarat a encabir el dret a l'habitatge dins la lògica liberal de mercat, per molt dignes que prevegi els pisos, els estarà allunyant de la butxaca del jovent!
08-04-2009
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660