AMPLIAR NOTÍCIA
Si la feina és precària, les baixes laborals augmenten, i el col·lectiu jove n'és un exponent
La Generalitat de Catalunya va presentar ahir un informe sobre les baixes laborals sol·licitades durant el 2007 i el 2008 a la comunitat autònoma, elaborat per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) i en el qual s’observa com es va produir un descens de les baixes, durant el darrer any, i que la franja d'edat que més en demanava era la jove, d'entre els 16 i els 24 anys. Així, mentre que tans sols un 24% dels treballadors i les treballadores demana la baixa laboral, aquest percentatge augmenta fins el 57% entre els i les joves. Tanmateix, en aquest col·lectiu, la mitjana de les incapacitats és de 17 dies, mentre que la mitjana general és el doble, de 34 dies.

La interpretació d'aquestes dades que se'n realitza des de la conselleria de Treball és que la gent jove demana la baixa per motius pels quals no ho farien persones més grans (com refredats o grips lleus) i que aquest fet és causat per una diferència de “valors” entre els i les membres de cada grup d'edat i per la “desmotivació” de la gent jove, a causa de feines precàries i poc agraïdes i remunerades. Per contra, a mesura que avança l'edat, es té més por de demanar la baixa, a causa de possibles acomiadaments, però apareixen malalties de més llarga duració que en ocasions l'exigeixen.

Des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC, primer de tot volem apel·lar a la necessària responsabilitat del jovent treballador català vers el seu compromís amb la seva feina. En cap cas és justificable l'ús o l'allargament innecessari d'una baixa, si la salut de la persona afectada permet incorporar-se al lloc de treball sense perill de recaiguda o empitjorament, així com no es pot encobrir qui abusa de les absències d'un o dos dies per salvar altres tipus d'excessos o disposar de temps per realitzar tasques alienes al lloc de treball, també perquè perjudica la resta de la plantilla

Tanmateix, dit això, volem denunciar la criminalització gratuïta que des de l'empresariat i algunes administracions es fa de les baixes laborals, transformant en norma casos puntuals i cobrint amb un vel d'irresponsabilitat tota necessitat de fer repòs a causa d'una malaltia. Així, és ridícula la voluntat de diverses organitzacions empresarials de culpar de la crisi un suposat “absentisme” generalitzat de treballadores i treballadores, el que empeny a bona part d'aquests/es a assistir a la feina, malgrat que la seva salut els hi ho impedeixi. Mitjançant pressions indirectes, es vol privar implícitament les classes treballadors del dret a la baixa laboral, amb una amenaça permanent de l'acomiadament per aquell/a que gosi tenir alguna malaltia o indisposició que li impedeixi realitzar la seva feina puntualment.

De la mateixa manera, tampoc té lògica la voluntat de lligar aquest suposat “abesentisme” amb la productivitat d'una empresa i, menys encara, de lligar salaris i drets laborals a aquesta productivitat. La relació és la contrària i Europa ens demostra que, allà on els sous són més alts i les jornades laborals més curtes, puja la productivitat i el nivell d'assistència als llocs de treball (també perquè la sinsitralitat laboral es redueix). Així, la voluntat empresarial de fer augmentar la jornada laboral i congelar salaris només anirà encaminada a fer les economies catalana i espanyola menys productives del que ara ho puguin ser. Tampoc és estrany que, en llocs de treball precaris, temporals i sense possibilitat d'ascens o millora, com els protagonitzats pel jovent, la por a perdre una feina d'aquestes característiques i que igualment finalitzaria en breu no sigui argument suficient per fer un esforç extra davant d'una malaltia lleu i s'opti per fer ple ús del dret a la baixa laboral. Ni és estrany ni és punible, ja que les baixes laborals són una altra cara de la precarietat laboral i la “desmotivació” a la que es referia la consellera Serna és més que comprensible, si s'analitzen les condicions de feina del jovent (aquí en teniu una petita radiografia).

D'aquesta manera, l'Espai Jove de la Intersindical-CSC recomana que, si es vol millorar el grau d'assistència al lloc de treball, la millor via és millorar les condicions laborals, realitzar un seguiment acurat de les condicions de treball i les possibilitats de patir accidents o malalties laborals i, en general, millorar el sistema sanitari públic català. La criminalització del jovent, titllant-lo d'aprofitat per demanar més baixes que la mitjana, és un insult gratuït davant d'un col·lectiu que es limita a apel·lar als seus drets (un fet estrany, avui dia), després que ningú li hagi donat motius per fer un esforç superior que en cap cas està obligat a fer.
07-04-2009
Seguretat laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660