AMPLIAR NOTÍCIA
L’emancipació juvenil: l’altra cara de la notícia
Acaba de sortir publicat un informe del Centre d’Estudis Sociològics (CIS) de l’Estat espanyol, sota el títol de “La emancipación precaria. Transiciones juveniles a la vida adulta en España a comienzos del siglo XXI”, a partir del qual, des del govern i els mitjans de comunicació afins, ja s’han afanyat a assenyalar els suposats bons resultats respecte a l’emancipació juvenil a l’estat.

Amb titulars tan presumptuosos com “La emancipación de los jóvenes españoles crece un 11%“ o “Los jóvenes españoles de entre 15 y 29 años se independizan mucho antes de sus padres” volen fer passar gat per llebre. I és que, en un context econòmic advers i on la tònica general són mesos amb constants dades negatives, l’estat s’agafa a una mitja veritat per fer gala del seus suposats “talante” i saber fer.

Així, pel que fa al titular que anuncia que l’emancipació del col·lectiu jove d’entre 16 a 26 anys s’ha duplicat respecte els deu anys anterior, la notícia se n’oblida que aquest increment és molt limitat i es converteix en retrocés si es compara amb les xifres de les generacions anteriors, més enllà de la última dècada.

Cal també assenyalar que l’informe indica que aquesta emancipació es produeix gràcies a una major dependència econòmica dels i les joves envers les seves famílies. Aquesta qüestió indica la precarietat salarial en què viuen, ja que els i les joves cobren uns 1.000€ i les joves al voltant del 800€, segons l’estudi.

Així, la necessitat de treure unes dades positives fa passar l’extrema dependència econòmica dels i les joves envers les seves famílies com un mal menor per a assenyalar la major facilitat d’una suposada emancipació.

La croada espanyola per aparentar una disminució de la temporalitat comporta que l’estudi també assenyali un aparent augment de la contractació estable dels i les joves d’entre 25 i 29 anys, una dada que contrasta amb el fet que l’Estat espanyol és el líder europeu en temporalitat i que aquesta se centra especialment en el col·lectiu jove. De fet, un 80,78% dels i les treballadores menors de 18 anys ho fan amb un contracte temporal, una xifra que es manté molt elevada en el conjunt del jovent treballador: del 57,89% per a la franja d’entre 20 i 24 anys i del 42,25% per a la franja d’entre 25 i 29 anys.

De la mateixa manera, en el jovent català ha augmentat la taxa d’atur un 58,27% en el darrer any, enfront l’increment del 50% de mitjana als Països Catalans, una xifra igualment un 12,5% superior a la mitjana estatal. De la mateixa manera, a Catalunya, un/a jove cobra de mitjana l’equivalent al 60,39% del salari mig del Principat (una xifra encara més minsa en el cas del col·lectiu de dones (cobren un 30% menys que els homes) o immigrants).

Amb tot això, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC volem fer palès l’ús dels mitjans de comunicació com a eines de propaganda d’una política que no aporta res envers l’emancipació juvenil, a més de constatar l’ús abusiu en tots els estudis i informes del concepte de l’Estat espanyol com a unitat d’estudi, per no evidenciar les diferències discriminatòries que patim als Països Catalans. Cal, doncs, un ens que realitzi estudis seriosos amb el nostre marc nacional i, sobretot, una correcta gestió de les dades que se n’extreguin, ja que vendre com a positives unes xifres que denoten una precarietat elevada i creixent és molt poc responsable.
14-12-2008
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660