AMPLIAR NOTÍCIA
Hi ha pensions fins el 2029; però, i pels i les que ens jubilem després?
El passat dijous, 23 d'octubre, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va anunciar que, segons un estudi, el sistema de pensions durarà fins el 2029, malgrat que a partir del 2023 caldrà començar a treure recursos del fons de reserva. Malgrat la crisi, aquestes dades ajornen 8 anys la previsió de la fi de les pensions de jubilació respecte estudis anteriors, a causa de l'arribada de la nova immigració i d'un increment de la població activa. Igualment, també es demostra que han estat errònies les previsions més catastrofistes, que ja fa molts anys que afirmen la inviabilitat del sistema de pensions (les quals, moltes vegades, també amplien aquesta crítica al conjunt dels serveis socials).

I, tanmateix, en cas que aquesta fos una aproximació més realista, la pregunta és: i després del 2029? Què farem aquelles i aquells que avui som joves i que ens jubilarem més enllà del 2040? La part positiva és que, per bé o per mal, aquest sistema capitalista no es pot permetre un segment de la població cada cop major sense poder de compra, ja que això ralentitzaria molt l'economia, i, per tant, no es pot permetre un segment ampli de jubilats i jubilades sense pensió per consumir. La part negativa és que Solbes ja ha apel·lat a una reunió del Pacte de Toledo, tal com ja van acordar en la seva darrera reunió Zapatero i Rajoy, per tal de reduir les despeses del sistema de pensions. Així doncs, es pretendrà que els i les treballadores d'avui hàgim de pagar més, per tal de gaudir d'un dret que amb el sistema actual ja ens paguem de forma més que clara.

Les propostes que apareixen provénen majoritàriament de la dreta, estatal i europea, àvida de reduir la ja prou minsa despesa social i limitar la funció redistributiva de l'Estat. Cal recordar que només fa dos anys que el PSOE, amb el suport de CCOO i UGT, ja va dificultar l'accés a aquestes prestacions amb una reforma del sistema de pensions i que diversos informes encarregats pel ministeri de Treball i Assumptes Socials i el document “Joint Report on Social Protection and Social Inclusion 2008”, de la UE, ja recomanen a l'Estat espanyol reduir la despesa en aquestes prestacions. Les receptes proposades són augmentar el període mínim de cotització, incentivar els plans privats de pensions o reduir la quantitat a pagar a cada jubilat i jubilada per part de l’Estat.

Davant d'aquesta panorama, des de l'Espai Jove no podem permetre que aquest sigui un altre dret que, després de dècades de lluita, se'ns vulgui limitar, en el marc d'una ofensiva neoliberal que està aconseguint una regressió en els drets socials i laborals com mai abans havia tingut lloc, en contra del progrés continuat succeït fins fa pocs anys. Cal, doncs, que l'Estat no obviï la seva funció redistributiva i, mitjançant un augment dels impostos directes, als beneficis de les empreses i a les rendes de l'empresariat (unes taxes que ja s'han retallat darrerament), es financiïn les pensions i la resta dels drets socials de les classes treballadores. No podem oblidar que la desigualtat social ha augmentat al nostre país, durant la darrera dècada, i cal posar punt i final a aquesta tendència.

En aquest sentit, aplaudim la decisió de la Presidenta Kirchner de nacionalitzar el negoci de les pensions a l'Argentina, per tal de garantir les prestacions de jubilació a les classes treballadores del país Sud-Americà.
26-10-2008
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660