AMPLIAR NOTÍCIA
David Soriano: “Aprovar una llei de 65 hores ataca els nostres drets”
(entrevista realitzada i publicada pel portal web juvenil sms25)

La Intersindical-CSC és avui dia un dels projectes més sòlids dels que apareixen a l'escenari del sindicalisme amb la intenció de construir una força sindical catalana sense vincles d'obediència estatal. I, en un moment en què els treballadors que ho tenen més negre són els joves, l'Espai Jove és, sens dubte, un dels ariets més importants de què aquesta central sindical disposa per tal de fer créixer el seu projecte. Per això, sms25 ha parlat amb el seu portaveu, en David Soriano, i aquí tenim el que ens ha explicat:

- Hola!

Bones.

- Sóc jove i treballador. Per què no m'ha d'agradar el Tractat de Lisboa?

Quant parlem del Tractat de Lisboa no podem oblidar que estem parlant del subterfugi que els i les governants europeus es van inventar per substituir al derrotat, pel poble a l'Estat francès i Holanda, Tractat de Constitució Europea. Per començar, no ens ha d'agradar per antidemocràtic, com el poble ha dit que no, ells i elles s'inventen un de nou, i no el fan passar per les urnes, i en l'únic cas que el fan ratificar pel poble, en aquest cas Irlanda, torna a ser rebutjat, i ara ja estan mirant com poden obviar aquest resultat. En quant al seu contingut, aquest tractat representa la plasmació de la construcció de l'Europa neoliberal, orientada a precaritzar encara més la vida de les i els treballadors, desregularitzant encara més el mercat laboral (flexiseguretat, li'n diuen), desmantellant els serveis públics de seguretat i de protecció social. L'Europa que s'està construïnt està feta a mida dels interessos del capital.

- Darrerament, s'ha parlat molt de la jornada de 65 hores. Hi ha molta polèmica al respecte. Què en penses, d'aquesta nova política de la UE?

Aquesta pregunta va molt lligada amb l'anterior, és el model d'Europa que s'està construint. Més preocupant que el fet d'augmentar la jornada laboral a 65 hores, que ho és i molt, és la individualització de les relacions laborals entre empresari/a i treballador/a, ja que, segons aquesta nova directiva, només treballarà aquest nombre d'hores aquell treballador/a que ho hagi pactat amb l'empresari/a, obrint la porta a l'arraconament definitiu de la força col·lectiva a l'hora de pactar convenis laborals. A més, ens prenen per tontos i tontes si ens volen fer creure que un treballador/a podrà pactar voluntàriament aquest augment d'hores, com si a l'hora de signar un contracte laboral les dues parts estiguessin en les mateixes condicions de poder.

Quant al fet d'aprovar per llei el límit de 65 hores, em sembla un atac directe als nostres drets i un menyspreu cap a la lluita que moltes i molts obrers van dur a terme per aconseguir la jornada laboral de 40 hores, fins i tot deixant-hi les seves propies vides. És un pas enrere en la història, va ser l'any 1917 quant l'Organització Internacional del Treball va reconeixer la jornada laboral de 48 hores, i ara ens volen fer tornar a una situació preindustrial.

- Què està fent l'Espai Jove pel que fa a la jornada de 65 hores?

Tant des de l'Espai Jove, com des de la Intersindical-CSC, estem preparant una campanya que començarà a partir de setembre amb la que pretenem denunciar aquests atacs cap als nostres drets i tornar a dir que aquest model d'Europa no és el que volem, ni ens interessa a les classes treballadores. Estan previstes xerrades i mobilitzacions arreu dels Països Catalans. La campanya també preten sumar adhesions del món civil i polítics d'arreu del país.

- Què en penses de la directiva sobre immigració aprovada recentment per la UE?

El nom amb la que se l'anomena popularment li fa justícia, Directiva de la Vergonya. Una directiva, sense cap mena de dubte, xenòfoba. La Unió Europea vol fer pagar les conseqüències de la crisi econòmica a la població immigrant, als mateixos i mateixes que no hi han tingut res a veure. En l'“España va bien” per extensió a Europa, qui es preocupava llavors de les condicions en què vivia aquest segment de la població? Ningú, o sigui, els mateixos que feien la vista grossa a les irregularitats que cometien els i les empresàries quan explotaven a aquesta gent. Ara, com que molesten i el mercat de treball submergit no pot absorvir-los, els i les fan fora; però no contents amb això, els poden tenir tancats durant 18 mesos en centres d'internament sense cap tutela judicial. El model carcelari europeu fa un nou pas endavant.

- Com veus la immigració? Quina resposta creus que haurien de donar els Estats europeus i la pròpia UE a la problemàtica que representa?

La inmigració com a tal no és un problema, és un fenomen cojuntural que succeeix com a conseqüència del sistema econòmic imperant, que expulsa a quantitats elevades de persones de les seves nacions d'origen, a la recerca d'un futur digne, i aquest futur digne, segons els hi han, i ens han, volgut fer creure és Europa. La majoria d'aquests nouvinguts provenen de les nacions que han estat saquejades durant segles, per exèrcits i traficants d'esclaus d'aquesta mateixa Europa, i que en l'actualitat ho fa amb les seves empreses transnacionals i els seus dictadors de torn. Llavors on està el problema? Jo el veig en l'actual sistema de relació i dominació econòmica. Per mi la resposta al fenomen de la immigració ha de ser una resposta a nivell global, una resposta que ha de venir de la batalla d'idees, que ens ha de fer veure a totes i tots que el problema no és la immigració, sinó les seves causes; i són aquestes les que s'han de combatre. Així que si tu em preguntes, quina és la resposta que han de donar els estats europeus i la propia Unió Europea al fenomen de la immigració, jo et responc que pel que representen en l'acualitat els governs d'aquests estats i de la Unió Europea, cap resposta que donin serà vàlida per combatre el veritable problema, que són les causes de la immigració, i no aquesta per ella mateixa.

- Fa pocs dies han aparegut publicades, per fi, les balances fiscals entre autonomies. Els resultats han demostrat que existeix una exhorbitada diferència entre el que els catalans paguem a l'Estat i el que l'Estat inverteix a Catalunya, País Valencià i les Illes. Com m'afecta això a mi en tant que jove i treballador?

Les principals afectades per aquest expoli fiscal (les coses pel seu nom) som les filles dels barris populars del país. Aquests diners que marxen i no retornen repercuteixen en els diners disponibles per invertir en educació pública, sanitat, infraestructures i serveis socials... les que més paguem, o sigui les classes populars, som les que ens veiem més afectades amb aquest espoli fiscal. També m'agradaria deixar clar que si tinguéssim aquests diners que ara no tenim, tot i ser nostres, hauríem d'estar ben a l'aguait per veure on els destinarien els que ara ens manen, perquè fossin útils i repercutissin en el conjunt de les classes populars.

- Gent de sensibilitat progressista diu que és normal que es transfereixin recursos de les autonomies més riques a les més pobres, i que proposar que els Països Catalans es quedin amb els seus impostos és “de dretes”. Què en penses?

Avui dia la paraula progressista s'ha pervertit tant que l'associo amb aquelles que mengen tomaquets de debò i pensen que tot el que és progressista ha de ser cool. Així que no em preocupa que des de posicions “progressistes” diguin això; em preocuparia més que aquestes crítiques vinguessin des dels que encara es diuen i defensen postulats d'esquerra. M'he anat de la pregunta, em sembla, així que te la contesto. L'Estat espanyol i tots els seus governs de torn justifiquen aquest espoli com la quota de solidaritat que han de traspassar les regions més riques a les més pobres, però aquesta justificació comença a trontollar quan el 19% de la població viu en situació de pobresa (en el cas del Principat) i, segons els últims estudis realitzats, aquesta tendència va a l'alça, igual que les grans desigualtats existents entre les diferents comarques dels Països Catalans. Que no ens enganyin, solidaritat no és espoli.

- Una de les reclamacions històriques de la Intersindical – CSC és la consecució d'un Marc Català de Relacions Laborals. En què consistiria, concretament? En què em beneficiaria a mi, jove i treballador?

La consecució d'un Marc Català de Relacions Laborals suposaria reconèixer a les institucions nacionals catalanes i als seus agents socials les atribucions necessàries per tirar endavant una política laboral i social pròpia dins d'un espai socioeconòmic català. Això ens dotaria de capacitat legislativa plena en matèria de relacions laborals i protecció social. Com a treballadores som conscients, i no hem d'enganyar a ningú, que aquest hipòtetic Marc Català de Relacions Laborals no és una vareta màgica al servei de la classe treballadora; nosaltres hem de fer que aquest ens serveixi de vareta màgica. Però per respondre't a la segona pregunta que em fas, et beneficiaria i molt. Hi ha una constatació objectiva que els interessos de la classe treballadora catalana es defensen millor quan aquests són defensats en clau de comunitat autonoma (Principat, Baleras, País Valencià), els estudis sobre la realiat del món sociolaboral així ho demostren, només has de mirar-los i t'assabentaràs que aquests convenis són més favorables als nostres interessos que els signats en clau estatal i, per molt sorprenent que sembli, sovint els sindicats espanyols són reacis ha negociar per signar aquests convenis.

- El sindicalisme espanyol diu que tot això d'aconseguir un Marc Català de Relacions Laborals només serveix per dividir els treballadors d'arreu de l'Estat espanyol. Què hi respons?

També ho fa la patronal, tant l'espanyola com la catalana. No cauré en el simplisme de dir que són el mateix, tot i que sovint ho semblin; però sí et diré que la consecució d'aquest nou Marc Català de Relacions Laborals, com el del basc o el del gallec, on els sindicats majoritaris no són els espanyols, sinó els nacionals, poden veure perillar els seus privilegis que els hi són otorgats per llei dins d'aquesta Unitat de Mercat. No vull desaprofitar el moment per recordar d'on els hi venen aquest seguit de privilegis: els acords de la Moncloa, la més gran traició a les classes populars que hem viscut fins ara.

- Parla'ns una mica de l'Espai Jove. Com i quan sorgeix? Què feu?

L'Espai Jove, tot i néixer fa uns 7 anys, fa la seva posada de llarg l'any 2005 amb la celebració de la seva 1a assemblea nacional. Neix per organitzar i dinamitzar la gent més jove del sindicat, així com respondre a la necessitat de fer arribar el sindicalisme, cada cop més desacreditat, a la gent jove del país.

Fem molta tasca de formació per a les afiliades; aquesta la considerem bàsica, ja que ens donarà les eines necessaries per tal de defensar els nostres drets i els de les nostres companyes a l'empresa. També realitzem campanyes de denúncia relacionades amb el món sociolaboral, vaja, una mica el que fa tota organització socio-política.

- L'Espai Jove sou la sectorial juvenil de la Intersindical CSC, un sindicat que aspira a ser al nostre país el que és CIG a Galícia o ELA i LAB al País Basc. Per què al nostre país el sindicalisme nacional és minoritari? Creus que la tendència s'està revertint?

A diferència d'aquestes nacions que anomenes, el moviment d'alliberament nacional català, tot i que també lligava l'alliberament nacional al social, no va apostar mai per la creació d'un espai unitari sindical que representés la lluita d'aquest bloc polític en el món laboral. Sovint va apostar per crear centrals sindicals en clau estatal, cas de les CCOO, o s'afiliava a sindicats d'obediència estatal. Avui dia hi ha un grapat d'exemples. Les ocasions en què hi ha hagut l'intent de crear i estructurar algun sindicat nacional i de classe, les mateixes divisions del moviment polític l'ha fet trontollar fins a fer-lo desaparèixer; o els mateixos sectarismes de dins del moviment no han permès que aquest es desenvolupés i creixés per por a perdre-hi el control. Ara, per sort, sembla que les coses estan canviant i el sindicalisme nacional i de classe que representa la Intersindical-CSC va fent-se un lloc, i a poc a poc va consolidant-se com a veritable alternativa a les centrals sindicals espanyoles. També la cojuntura econòmica i política existent és propícia per seguir consolidant el nostre projecte.
27-08-2008
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660