AMPLIAR NOTÍCIA
L'Acord Estratègic 2008-2011 oblida el jovent treballador català
El passat 7 de juliol es va presentar l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat 2008-2011, treballat i firmat per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Economia i Finances; Treball; i Innovació, Universitat i Empresa), organitzacions empresarials (PIMEC, Foment de Treball i FEPIME) i sindicats d'obediència espanyola (CCOO i UGT). Aquest pacte hauria de permetre crear les eines per encarar la situació de crisi econòmica a Catalunya, sense que els drets laborals de les treballadores i treballadors se’n ressentissin.

Tanmateix, la valoració que se'n pot fer dista molt de ser positiva, ja que precisament allò referent als drets laborals i la qualitat en el treball està conformat per mesures cohibides, ambigües i excessivament tímides.

El primer que salta a la vista és l'oblit clar que es fa de la situació del jovent treballador català, caractaritzat per la precarietat, els sous baixos, la temporalitat, la sinistralitat i la dificultat de promoció a les empreses. De les 102 línies de l'acord, cap ni una fa referència a la situació laboral dels i les joves i, conseqüentment, no se'n proposen solucions ni mesures per pal·liar-la.

De fet, el màxim que podria relacionar-se amb la gent jove, en aquest pacte, és la importància que se li dóna a l'educació, on s'hi volen introduir alguns canvis. Tanmateix, tots aquests no responen a la millora de l'estudiantat i les seves condicions, sinó a adaptar la seva educació a les necessitats del mercat. És per això que es preveu donar més importància a la Formació Professional (una mesura malgrat tot positiva), a l'aprenentatge de l'anglès (per internacionalitzar l'economia) o l'intent de reduir l'abandonament prematur de l'alumnat (amb mesures poc concretes, tot i que insistint en una ambigua “gestió autònoma del centre”). En el cas de la universitat, la relació és molt més flagrant, amb dues línies que s'anomenen textualment “Revisar les titulacions i les metodologies docents per adaptarles a les necessitats del mercat de treball” i, més clar encara, “Millorar la relació universitat-empresa”.

Tanmateix, si les mesures haguessin de ser com en el cas d'aquells col·lectius sí citats, gairebé millor que no s'hagin pres la molèstia d'introduir línies per dissimular la manca de voluntat d'actuació, ja que, davant les mesures clares i concises d'ajuda empresarial, aquelles dirigides a les dones o a les persones discapacitades són extremadament ambigües i, en el millor dels casos, fan referència a acords futurs. En el cas del col·lectiu nouvingut, a més, es recullen les tesis de la dreta europea, que entén la persona immigrada com a mà d'obra només acceptable si pot aportar al país d'acollida, però que cal ser contractada en origen, desentenent-se dels drets humans i la solidaritat que alguns i algunes tant pregonen de forma hipòcrita.

Les altres mesures que podrien ser interessants també es queden a mitges tintes i sense gaire millora a la situació actual: les mesures encarades al respecte al medi ambient són igualment superficials i ambigües; les qüestions relacionades amb la salut i la seguretat en el treball són majoritàriament informatives; en el cas de traspàs d'infraestructures, només es reclama la gestió dels ports i dels aeroports de Sabadell, Reus i Girona (com ja preveu l'Estatut), defugint la qüestió d'El Prat; en el tema de l'habitatge es limita a repetir les mesures ja acordades en els cohibits acord i pla aprovats recentment; es preveuen construir 334 nous quilòmetres d'autovia, defugint la necessitat d'un pla ferroviari potent, enlloc del foment del transport privat; no s'hi reclama cap transferència, més enllà de la de l'Inspecció de Treball i Seguretat Social (ja prevista a l'Estatut), quedant-nos lluny del necessari Marc Català de Relacions Laborals...

En definitiva, algunes mesures positives com l'augment del pressupost en R+D+I o la millora de la cobertura de la Renda Mínima d’Inserció no ens poden fer oblidar que aquest acord dista molt de poder ser considerat com a positiu per als agents socials i sindicals que treballen pels drets de les classes treballadores, que han perdut l'oportunitat de garantir-les-hi unes condicions laborals dignes, davant la situació de crisi que s'acosta, i que han oblidat completament el col·lectiu jove de treballadors, dos fets als quals ja comencem a estar-hi acostumats i on no ha quedat exempta la ja comuna manca d’ambició nacional i social de les organitzacions signants de l’Acord.
24-07-2008
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660