AMPLIAR NOTÍCIA
El delinqüent no és l'immigrant, sinó qui se n'aprofita!
Darrerament s'està endurint a Europa una consciència excloent i xenòfoba de cara a la immigració, liderada per Berlusconi i Sarkozy, però acatada per la resta de països i que avança en el si de la Unió Europea.

A les polítiques regressives i privatives de llibertat del govern francès, fa poc se li ha unit l'italià, on la dreta va guanyar les darreres eleccions basant el seu discurs sobre una base xenòfoba i que ha plasmat en un paquet de mesures contra la immigració sense papers. L'aprovació del seu decret llei convertia en delinqüència aquesta immigració indocumentada, n'accelerava les expulsions i n'enduria les condicions per al reagrupament familiar. Alguna d'aquestes mesures s'ha hagut de retirar, però la seva essència i, el que és més perillós, el sentiment de rebuig a les persones nouvingudes s'han mantingut.

De fet, a finals de maig, els representants dels països de la UE van pactar una directiva (que resta pendent d'aprovar per part del Parlament Europeu) que endureix la situació de la immigració sense papers a la UE. Aquest acord preveu que els estats puguin retenir les persones nouvingudes en centres d'internament (o en presons, si s'escau) entre 6 i 18 mesos, sense necessitat de rebre assistència jurídica, i se'ls podrà vetar l'entrada a la Unió durant 5 anys. Aquesta directiva, que també és aplicable a menors d'edat, considera de fet la immigració sense papers pitjor que la delinqüència, ja que se li preveu presó sense necessitat de judici o d'ajut per part d'advocats o advocades. A l'Estat espanyol, per la seva banda, ja s'ha començat a aplicar l'acord, endurint el temps d'internament de la immigració, i és que la Secretària d'Estat per a la Immigració, Consuelo Rumí, ha qualificat la directiva com a “equilibrada”.

Aquestes actituds no ens estranyen gens, en moments com aquests, en els que la crisi econòmica fan preveure menys llocs de treball que, sota la lògica conservadora, cal repartir entre els treballadors i treballadores “nacionals”, condemnant a la fam extrema la immigració. Així, les classes treballadores “legals” poden barallar-se tranquil·lament per les escorrialles que els permeten les classes benestants “nacionals” i “internacionals”.

Davant d'aquesta situació, des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC volem recordar que l'enemic de les classes treballadores catalanes i europees no són les classes treballadores d'altres països més pobres, sinó aquestes classes benestants que es neguen a socialitzar i redistribuir una riquesa desmesurada i que sostenen un sistema econòmic que ens aboca a nosaltres a la precarietat i als països d'origen de la immigració a la pobresa extrema i al saqueig dels seus recursos.

Ara, més que mai, cal despertar la solidaritat de classe i tenir clar que no ens hem de barallar per les molles, sinó que cal reclamar el pa sencer.

És per això, doncs, que des de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC exigim tots els drets per a les persones immigrades i per al conjunt de les classes treballadores i ens sumem a totes les accions per tal d'evitar que noves directives i lleis minin encara més la dignitat de les persones nouvingudes.
10-06-2008
Internacional
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660