AMPLIAR NOTÍCIA
L’increment de preus dobla les previsions del ministre Solbes
Recentment, coneixíem les xifres sobre l’increment de l’Índex de Preus del Consum (IPC) al llarg d’aquest any 2007, unes dades que suposen un brutal increment dels preus als Països Catalans sota administració espanyola, que oscil·len entre el 3,9 % de les Illes al 4,3 % del País Valencià i Catalunya, i que, per tant, doblen la previsió fet un any enrere pel ministre espanyol Solbes en la que s’estimava que els preus haurien pujat un 2%.

En aquest sentit, i com ve sent habitual, el preu del petroli i el seu constant increment esdevé el boc expiatori davant d’aquesta qüestió, si bé enguany la inflació ha estat de tal magnitud que, des del ministeri, també de campanya preelectoral, s’ha reconegut que no són bones dades. Certament, es fa difícil presumir de l’increment més gran dels darrers dotze anys a nivell de l’Estat espanyol. I és que, si observem els següents gràfics estatals, podem observar de forma molt clara quines dificultats tenim els i les treballadores a l’hora d’omplir el cistell, especialment amb productes de primera necessitat.


font: Instituto Nacional de Estadística (INE) espanyol

Tot i les lleugeres variacions, observem com els diferents territoris dels Països Catalans presenten uns indicadors similars, amb importants increments en tot allò que fa referència a l’alimentació, els transports, l’hosteleria, l’ensenyament o l’habitatge. De forma més concreta, l’increment de productes com ara la llet (31 %), el pa (11,8 %), la carn d’oví (11,2 %), els ous (10,6 %), els llegums (7,9 %) o la fruita fresca (7,8 %) esdevenen un problema per a les economies domèstiques, a les quals cal sumar altres increments com ara el dels carburants i lubricants (16,2%). Excepcions són les baixades de preu de productes com ara l’oli (-10,4 %), si bé davant de la resta d’altres dades no poden ser motiu d’alegria.

Més enllà de la pluja de dades, però, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC volem ressaltar que, davant aquestes horroroses xifres, que situen l’Estat espanyol, i de retruc els Països Catalans, a la cua de la Unió Europea, la moderació salarial pactada setmanes enrere entre patronal i els sindicats majoritaris CCOO i UGT agreujarà l’impacte d’aquesta qüestió.

Sense tenir cap interès en viure de la crítica constant a aquestes organitzacions sindicals, el cert és que per a qualsevol treballador o treballadora ha de semblar incomprensible que una organització sindical pugui acceptar sense ni tant sols alguna contrapartida la pèrdua de poder adquisitiu de les persones a les quals diu representar dins d’un estat que es vanta del creixement econòmic experimentat els darrers anys. Una qüestió, sigui dit, que de fet sols afectarà als i les “afortunades” que disposin d’una Clàusula de Revisió Salarial (CRS) en els seus convenis.

El Ministerio de Economia, la patronal espanyola i les cúpules sindicals dels senyors Méndez i Fidalgo tenen una bona manera de desitjar-nos una bona entrada d’any.
20-01-2008
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660