AMPLIAR NOTÍCIA
“Entre els estats desenvolupats, l’espanyol és dels que més gasta en la guerra”
Entrevista realitzada a Xema Moya, membre del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF), qui va realitzar una xerrada per a l’Espai Jove, el passat 15 de maig.

Què li diries a algú que està fent la Declaració de la Renda per convèncer-lo perquè faci objecció fiscal?
Li diria que analitzés el per què es destinen tants diners a despesa militar, 49,2 milions d’euros al dia, i que analitzés les necessitats que té en el dia a dia, en la seva vida quotidiana, i, en base a això, que decidís si és convenient o no fer objecció fiscal.

Creus que l’objecció fiscal és una iniciativa que va guanyant adeptes, any rere any?
Sí que n’ha anat guanyant, però el que també és cert és que ens trobem amb un handicap molt important, que és la por que la gent li té a Hisenda. El treballador normal, però, no ha de tenir-li cap por, perquè Hisenda ja sap perfectament els diners que ha guanyat i que li han retingut, però la por es manté i és una realitat palpable. Tot i això, cada cop som més objectors. Quan va haver-hi més adhesions va ser durant els anys de la guerra d’Iraq, quan la societat va sensibilitzar-se molt més de la problemàtica que representen les guerres i els exèrcits.

Normalment, com acostumen a acabar els processos iniciats per una objecció fiscal?
Acostumen a no acabar de cap manera, perquè Hisenda ens retorna els diners que li reclamem pel tema de l’objecció fiscal, en un 90% dels casos. L’altre 10% dels casos són deguts a què hi ha hagut alguna altra anomalia en la Declaració de la Renda i aquí Hisenda no pot fer la vista grossa. Tanmateix, en el 90% dels casos, Hisenda ens ignora, i la millor manera d’ignorar-nos és retornar-nos els diners de l’objecció fiscal que nosaltres reclamem.

Teniu expectatives que s’obri a curt o mitjà termini alguna porta legal que permeti la possibilitat de fer objecció fiscal?
De fet, comencen a haver-hi al Parlament iniciatives perquè s’impulsi una llei que permeti una cosa similar a l’objecció fiscal. Ja hi ha hagut propostes de llei d’algun partit que volia promoure-ho, però aquest és un tema molt tapat, molt opac, com és el cas del comerç d’armes que des de l’Estat espanyol es realitza, i el cas de l’objecció fiscal també és una temàtica molt tapada, que s’intenta evitar. Jo suposo que en un futur és un tema que anirà entrant.

Quins referents internacionals té l’objecció fiscal?
Aquesta pràctica es va iniciar als Estats Units, fa molts anys, i va continuar a Alemanya i l’Estat francès, durant l’època de la Guerra Freda. De fet, als Estats Units està impulsat per col•lectius pacífics, com els mormons, que cerquen una llei que els permeti no pagar els impostos destinats als exèrcits.

La inversió en la guerra, a l’Estat espanyol, en quin nivell se situa en el panorama internacional?
Els Estats Units copen un 48% de la despesa militar arreu del món i l’Estat espanyol en representaria un 2%. Tot i això, aquestes xifres exactes són molt difícils d’aconseguir, però proporcionalment al nombre d’habitants, estem en una xifra molt elevada. La despesa militar representa sobre el 2% del PIB, el que, segons la ONU, ens col•loca com a país militaritzat. Tot i això, la xifra exacta costa de conèixer, ja que tot el tema militar està molt ocult i, tot i que podem extreure dades dels Pressupostos Generals de l’Estat, desconeixem les xifres relatives al comerç d’armes. El que està clar, però, és que, entre els estats desenvolupats, l’espanyol és dels que més gasta en la guerra.

Per acabar, i a nivell polític, creus que retirar les tropes de l’Iraq és una mesura suficient per considerar un govern com a pacifista i antimilitarista?
No, de fet va ser el poble qui va forçar el retorn de les tropes. Un altre tema és el paper que ens estan venent referent a les tropes que estan a l’Afganistan. Allí va haver-hi una guerra i prèviament nosaltres els havíem venut pistoles i munició. Així doncs, primer hi venem i després anem a interposar-nos-hi perquè som bons. Això és pura hipocresia militar en aquest aspecte. Si el govern fos més clar i tingués una política més de pau, realment no haurien d’amagar aquesta missió com de defensa. Però, si ho fan, per alguna cosa serà, no?
19-06-2007
Països Catalans
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660