AMPLIAR NOTÍCIA
1 de maig de 2007: País, treball dignitat
Ens trobem davant d’un nou 1r de Maig, un dia de reivindicació i mobilització en defensa dels drets i dels interessos dels i les treballadores. I enguany, com esdevé cada cop més habitual, amb un escenari polític i social de la nostra nació que així ho exigeix.

Si bé el sindicalisme es construeix en certa mesura en base a la conquesta de noves fites socials, a l’assoliment de reformes en benefici de la classe treballadora, el cert és que darrerament ens estem acostumant a la imposició de reformes que giren en contra dels nostres interessos: Reformes laborals que precaritzen encara més les vides dels i les catalanes, en especial les del jovent, que observa com les subvencions a les empreses per l’assoliment d’un treball de qualitat no es tradueixen en avenços. Es perllonga, doncs, la temporalitat laboral, les desigualtats salarials, els accidents laborals... una sèrie de qüestions que ens allunyen d’allò al què ens hauríem d’acostar.

Més enllà, altres reformes també giren en contra dels nostres interessos, com ha estat el procés de reformes estatutàries en els territoris que conformen els Països Catalans sota administració espanyola, que no ha servit per dotar-nos de capacitat legislativa ni per solucionar l’endèmic problema respecte el finançament. Alhora, i en clau estratègica, seguim sense disposar de plenes competències en matèria d’immigració. En el cas de la Catalunya Nord, observem com la inicial aturada del Contracte de Primera Experiència (CPE) mercès a les mobilitzacions d’estudiants i treballadores es reformula i anuncia noves retallades en contra d’assolir un treball digne i estable.

Així doncs, darrera del creixement macroeconòmic espectacular, i encara més espectaculars els beneficis de les empreses, s’amaga la crua realitat, la de l’augment de la pobresa i exclusió social, la de les deslocalitzacions d’empreses i destrucció del medi ambient. Desgraciadament, treballadors i treballadores paguem sempre els plats trencats. En èpoques de vaques grasses, el neoliberalisme preconitza la supeditació dels interessos de la classe treballadora en defensa del desenvolupament econòmic, i en època d’apretar-se el cinturó, directament ens trobem davant d’una política de fets consumats. I no podem obviar, a més a més, que el fet de ser un poble minoritzat, el qual desconeix les seves pròpies balances fiscals, agreuja aquesta situació i dificulta la possibilitat de bastir-hi alternatives.

Per tot plegat, constatem que els treballadors i les treballadores dels Països Catalans necessitem un canvi, necessitem avançar cap a la construcció d’una Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social i aquest canvi ha de venir de l’impuls de les treballadores i treballadors, en especial del jovent, que ja ha demostrat en més d’una ocasió el seu paper dinamitzador en defensa dels interessos de les classes populars i dels Països Catalans.

Aquesta lluita que ha de ser reflex de la nostra aposta per una societat en la que els homes i dones visquem en igualtat i equitat, per un model no consumista i respectuós amb el medi ambient, un model que no es basi en els interessos del capital. Al nostre entendre, totes les alternatives que volguem assolir requereixen la presa de consciència dels i les treballadores, i la seva participació activa en els seus llocs de treball en defensa dels seus drets i interessos. Pensem que tots i totes hem de començar a tenir clar quines eines necessitem per a fer front a la precarietat laboral.
27-04-2007
Laboral
 
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660