AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Cap a on camina Amèrica Llatina?
Per fi sembla que els pobles oblidats estan aconseguint fer sentir la seva veu, i l’han fet sentir tant que han convençut a la resta del seu país per portar a Evo Morales al Govern, un indígena que el primer que ha fet ha estat conformar un Govern amb una gran representació indígena, proporcionalment igual al que podem trobar entre la població boliviana.

Evo Morales està complint tot el que havia promès en el seu programa, està nacionalitzant els recursos naturals, assumirà el control de les deu empreses privatitzades més estratègiques (telecomunicacions, petroli, ferrocarrils, electricitat i l’aerolínia nacional) per tal de poder prendre decisions sobre inversions, impostos, salaris i nomenament de funcionariat.

Tots els seus passos són doncs, en general, un gir cap a un model de desenvolupament del país no basat en el capitalisme, sinó en la preservació dels recursos naturals, la nacionalització d’empreses i la recuperació. En resum, per aconseguir una Bolívia més justa i que sigui l’esperança d’Amèrica Llatina.

Per tot això, Estats Units ja tremola i comença a pressionar al nou govern de Morales, un govern que ara per ara no s’està deixant intimidar. Bolívia ha estat així, el segon país, després de Veneçuela, que realment s’ha plantat enfront els Estats Units i enfront el Banc Mundial i l’FMI. Brasil ho va intentar en un principi, però la riquesa en recursos naturals i les potencialitats del país van fer caure a Lula en la corrupció d’altres presidents. En aquests moments, Lula ja no representa els interessos dels treballadors ni dels camperols sense terra, sinó que cada vegada més s’està convertint en un candidat que rebrà el suport electoral d’una part de la classe privilegiada, com són els banquers.

A nivell global, Bolívia, Uruguai, Veneçuela i Brasil, junt amb Cuba, han començat a fer aliances comercials, com la de venta del petroli, comerç de productes determinats, etc., beneficiant-se entre ells per tal de poder ser més forts i enfrontar-se al gegant capitalista del nord. Així, Amèrica Llatina camina altra vegada cap a un nou model de desenvolupament, un model just, transformador, revolucionari i en el que les veus de les minories són escoltades. Esperem que la resta de països, en el quals ja existeixen uns moviments socials d’esquerres consolidats i amb una llarga tradició, es vagin sumant a aquests projectes de govern que poden ser la punta de llança per un veritable gir del model de globalització actual.
08-03-2006
Anna Albareda, Comissió d'Acció Social
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660