AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
precarietat a la carta
Sembla que cada cop que ens toca parlar de la situació laboral del jovent, sigui per a donar males notícies, com de malament estem, de xifres, de dades o dels pèssims i precaris escenaris a que ens hem d’enfrontar.

Però és que les coses són així, i cada cop que ens incoporem al món del treball hem de xocar amb la dura realitat.

És evident que des de fa cert temps hi ha més feina, i potser aquest element ens pot distreure fent que les fulles no ens deixin veure l’arbre.

Hi ha més feina, és clar, però a costa d’augmentar la precarietat laboral, que com sabeu no és res més que menjar contractes temporals, contractes sense data de finalització, acomiadaments per quatre rals o sous més baixos per fer la mateixa feina respecte a altres que van entrar abans que tu.

I per si no se sap, tot això provoca, entre d’altres greuges, la dificultat de marxar de casa abans dels 30 o que els accidents de treball al Principat de Catalunya s’enportin una de les palmes del rànquing europeu ( al 2000 hi va haver 158 morts!). Per desgràcia, Catalunya també és la capdavantera en contractacions temporals i per ETT’s de l’Estat Espanyol.

El contexte internacional, amb un discurs monolític que pretèn primar els benefici de quatre egoistes per sobre dels interessos de la majoria de la població del planeta, hi te molt a veure.

Però si ens centrem una miqueta del que ens ha passat i ens passa per aqui entendrem que com a catalans i catalanes, com a joves i com a treballadores i treballadors, ens trobem amb una conjunció d’elements certament desfavorables.
Així, des que el senyors del PP manen a Madrid, la pau social s’ha estés com una taca d’oli. Però una pau d’imposicions i retrocessos.

El sindicalisme majoritari espanyol, la brunete laboral de CCOO i UGT, no ha fet fàstics alhora de pactar a la baixa amb les patronals estatals o autonòmiques ( CEOE, CEPYME, PIMEC-SEFES...) Se suposa que a canvi de seguir mantenint els respectius aparells burocràtics que els sustenten.

I el patriotismo constitucional també ha calat fons dins d’aquests sindicats que han arribat a recolzar, per activa o per passiva, els informes del pepero “Centro de Estudios Sociales ( CES) on marquen les pautes d’actuació per als propers anys. Aquests parametres s’orienten cap a la uniformització del marc de relacions laborals a l’Estat, arrassant amb tot i espanyolitzant tots els aspectes en matèria laboral.

L’Acord per a la Negociació Col.lectiva per l’any 2002, signat pel tàndem CCOO-UGT i les patronal CEOE i CEPYME amb el vist i plau del govern espanyol, s’enmarca en aquest context uniformitzador.

Per tant s’anirà avançant cap a models de negociació col.lectiva cuinats a Madrid o per empreses individuals per evitar el control dels sectors productius. Qui en sortirà perdent són els convenis catalans i els convenis de sector. Dit i fet.

I el Departament de Treball de la Generalitat del Principat, la patronal PIMEC-SEFES i els amiguetes CCOO-UGT tampoc s’han quedat curts: Acaben de signar ,amb poques ganes d’esbombar-ho, el Pacte per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya 2001-2003. En els seus analisis entreveuen allò que tothom qui tingui ulls a la cara pot observar. Però els remeis que presenten no són més que la promoció del contractes per obra i servei ( aquells que no saps mai quan et foten fora i molt relacionat amb el nefast teletreball), la mobilitat geogràfica o la promoció dels treballadors/es autònoms/es, a part de ressaltar drets que ja contempla l’Estatut dels Treballadors.

No és per res, però amb uns sindicats que signen pactes a la baixa afavorint les patronals i que són majoritaris als Països Catalans, ens dóna més raó per batallar per un Marc Català de Relacions Laborals (MCRL) on poguem decidir en quines condicions volem viure i treballar com a persones. I que segur que les condicions en que volem treballar són més dignes i més coherents amb la classe treballadora d’aquest país que modestament pretenem defensar.

I l’Espai Jove de la INTERSINDICAL-CSC, és una eina de primerà mà per a representar els legitims interessos que tenim com a joves, com a treballadores i treballadors, i com a catalans i catalanes, i per que sobretot, sense sindicalisme nacional tampoc tindrem país.
24-10-2003
Sergi Perelló
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660