AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
temps de reformes: no podem quedar-nos quiets
La cascada de notícies que en els darrers mesos ens arriben entorn els acords que afecten el món del treball fa que, ni que sigui per uns instants, no ens aturem a pensar la transcendència i l’impacte que sobre el nostre dia a dia poden tenir. En els darrers anys hem suportat tres Reformes Laborals (1994, 1997 i 2001), dos pactes de pensions (1996 i 2001) i ara ens ve una reforma de la negociació col·lectiva –que afecta les ‘regles de joc’ a l’hora de negociar les condicions de feina entre empresaris i treballadors-

El context polític espanyol, amb la majoria absoluta del PP, fa que el govern de Madrid s’afanyi a deixar-ho tot “Atado y bién atado” per a que els seus suports sociològics, la dreta i els empresaris, puguin afrontar èpoques més incòmodes políticament amb tranquilitat. No és estrany doncs que aquest estigui sent un any especial convuls pel que fa a les relacions laborals. La Reforma Laboral decretada pel govern central davant la manca d’acord entre les patronals i els sindicats espanyols; el pacte de pensions acordat entre CCOO i el PP i la propera reforma de la negociació col·lectiva s’han fet presents als telenotícies i a les portades dels diaris.

Cal fer especial èmfasi en la Reforma Laboral que, en tant que joves, serà allò que més ens afectarà. La Reforma del 94 va tenir com a característica estelar normativitzar les ETT’s, que han degradat fins a límits que semblaven inimaginables i dels que ara tots en tenim constància les nostres condicions de feina. La del 97 va caracteritzar-se per la “flexibilització” i la culminació del procés pactista i institucionalitzador de CCOO i UGT. La ‘pastanaga’ dels contractes indefinits a la que CCOO i UGT es van aferrar va donar lloc a un abaratiment dels acomiadaments, tal i com volien les patronals CEOE i CEPYME.

Aquesta reforma, decretada el passat mes de març, podria definir-se com la de la “barra lliure” en precarietat. Així, s’han ampliat els casos per acollir-se a modalitats de contractació com ara els contractes per a la formació; s’han retocat a la baixa les condicions dels contractes a temps parcial i s’ha donat entrada a una nova modalitat contractual limitada a l’administració, el contracte d’inserció. Tres tipus de contractes que, en tant que joves, ens afecten especialment, doncs els contractes a temps parcial o de formació són ben coneguts per la majoria de nosaltres.

Les reformes constants del que s’ha donat en anomenar el mercat de treball es caracteritzen per la pèrdua dels drets i les garanties amb les que els treballadors comptàvem fruit de les reivindicacions i l’activisme sindical dels anys 70 i principis dels 80. Els dos principals sindicats espanyols, CCOO i UGT, han anat esvaint el seu to reivindicatiu en la maquinària burocràtica de sindicalisme de gestoria a la que els privilegis que els ha atorgat el govern central els darrers vint anys els ha abocat definitivament. No és doncs estrany que aquesta darrera reforma no hagi desembocat en una vaga general, que de ben segur hagués merescut fa dos dècades.

El que està de moda és la desregularització, la fi del garantisme i, per tant, la degradació de l’Estat de Benestar. Durant molts anys els treballadors i treballadores del nostre país hem lluitat per la consolidació d’uns drets laborals que ara gràcies a l’ofensiva neoliberal, el pactisme i la passivitat sindical i el perillós tansemenfotisme popular anem perdent.

I, davant to això, què hi podem fer? Lluitar. Com? Amb les eines necessàries per defensar els nostres drets laborals. Quines? Els sindicats. Quin? La INTERSINDICAL-CSC i el seu Espai Jove. I perquè aquest i no un altre? Perquè cal participar i enfortir un model de sindicalisme en clau nacional, transformadora, reivindicativa, de base i no burocratitzada. Aquest és el repte, saber-nos organitzar, articular-nos entorn estructures que tinguin prou força per lluitar contra reformes continuades que, com a joves i treballadors, anem patint. Però amb els que ja hi som no n’hi ha prou. Tots som necessaris per avançar cap a una Catalunya nacionalment lliure i, cal no oblidar-ho perquè aquesta és la nostra funció, socialment justa.
24-10-2003
Ferran Casas
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660