AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
sindicalisme català i solidari: l'assignatura pendent
No cal tenir tenir moltes dades ni ser un expert sobre la situació actual del sindicalisme arreu i més concretament al nostre país per a adonar-nos quin és el grau de participació del jovent en un aspecte de les nostres vides, com és el mon laboral, que ens afecta molt directament.
Evidentment, el nivell d’associacionisme als Països Catalans deixa prou a desitjar, però les quotes d’afiliació del jovent als sindicats se’n porta la palma. I si ens centrem en la implicació dins del sindicalisme nacional, el crit d’alarma potser el sentirien a la Patagònia.

Hi ha molts elements històrics, polítics, socials, i fins i tot culturals, que determinen una situació com l’actual.
Històricament, cal que ens adonem que l’antic model industrial de sindicalisme està en profunda crisi, degut als canvis en l’organització de l’economia i per consegüent en les relacions laborals. Ens trobem en una fase on el capitalisme més agressiu, amb la globalització neoliberal que n’ha comportat, ha reduït i empitjorat els drets laborals i sindicals arreu (desregularitzat). Els sindicats tradicionals i “majoritaris” han estat incapaços, per activa o per passiva, de fer front a aquest nou repte, creant per tant unes burocràcies aferrades a privilegis subvencionats i uns afiliats i afiliades centrats ens llocs de treball fixos i ben remunerats. Això ens ha conduït cap a un desfasament generacional, amb una mitjana d’afiliació de més de 40 anys, i un consegüent allunyament de les problemàtiques juvenils.
Les quotes d’afiliació al sud d’Europa i als Països Catalans són de les més baixes i això junt amb la precarietat que el mercat de treball ens ofereix, mostra un panorama certament desolador.

El nostre país va ser un capdavanter des del segle XIX en les lluites pels drets dels treballadors i les treballadores. Les primeres vagues, les primeres associacions obreres, la solidaritat i l’ajuda mútua es gestaren intensament i gairebé sempre des d’una òptica catalanista inqüestionable.
Als anys 60,sota el franquisme i reprenent el fil d’aquesta tradició obrera i catalana, es funda la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC), el qual té un paper destacadíssim en la defensa dels nostres drets laborals i nacionals.
Diverses crisis polítiques i sindicals als setanta i la maleïda disjuntiva que ha marcat el nostre poble entre dreta/nacionalisme i esquerra/espanyolisme van dur a l’acaparament de l’espai sindical per sindicats estatals espanyols (no cal ni esmentar la Catalunya Nord, òbviament).

El més greu de tot és, i ha estat, la manca de consciència respecte al tema que ens afecta com a treballadors i treballadores d’un poble sense sobirania, de moltes persones qualificades com a nacionalistes o independentistes.
Per a construir un país cal que tots els fonaments hi siguin i a més que siguin ferms. No podem crear un projecte de país, si hi falta una de les potes de la taula. El sindicalisme català és imprescindible per poder defensar els nostres legítims drets com a classe treballadora davant els continus atacs de les patronals i els successius governs, i és imprescindible per a defensar els nostres drets com poble plenament normalitzat, on les decisions que afectin les nostres relacions laborals, les decidim aquí, i no pas a Madrid o Paris. O en el pitjor dels casos ho facin els seus representants aquí, disfressats de sindicats nacionals, només afegint-se una lletreta més a les sigles.

Les joves i els joves hi tenim un paper importantíssim. No perquè sigui un tòpic dir-ho, sinó perquè sabem de ben cert que als llocs on ens toca a anar a treballar les condicions que ens trobem acostumen a ser horroroses, mal pagades i temporals. No com abans. Ara, amb la fragmentació de l’espai laboral hi ha cada cop més cadenes de menjar, de servei telefònic, empreses de treball temporal, etc... i nosaltres som el seu plat fort. És un repte que siguem capaços de defensar allò que ens pertany des del sindicalisme català i solidari. La Intersindical-CSC és un projecte engrescador on moltes persones que ens considerem conscients procurem endegar un espai sindical allunyat radicalment de les burocràcies de poltrona i de l’espanyolisme en boga. Creiem que cal un Marc Català de Relacions Laborals (MCRL) on puguem resoldre les problemàtiques sense ingerències externes i creiem que només la solidaritat i l’ajuda mútua entre els companys i les companyes és l’únic camí que ens durà a reforçar l’acció davant els nous reptes de la globalització.

A la Intersindical-CSC endeguem un espai jove, per tu, per ella, per tots nosaltres, on puguis aprendre quins sons els teus drets, formar-te sindicalment i mobilitzar-te activament amb nosaltres per avançar més dignament com a poble plenament normalitzat i lliure. De tu depèn també, amb la teva aportació, sigui afiliant-te, sigui mobilitzant-te, que siguem una miqueta millors.
24-10-2003
Sergi Perelló
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660