AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Els drets laborals en el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
Les notícies de l'explotació de treballadors i treballadores arreu del món, juntament amb el treball infantil, ens persegueixen. Sovint assumim que formen part d'una realitat mundial que ens supera, pensant que nosaltres hem lluitat pel que tenim i que aquells i aquelles que veuen vulnerat un dels drets socials bàsics algun dia aconseguiran allò que és just i necessari. No recordem que, ara fa seixanta anys, la Declaració Universal dels Drets Humans va recollir de manera clara i concisa el dret a un treball digne, a una remuneració equitativa i satisfactòria, a la protecció contra la desocupació, al descans lliure i a una jornada laboral raonable, ni que fa pràcticament noranta anys que existeix l'Organització Internacional del Treball.

El 1919 es va crear l'Organització Internacional del Treball (OIT), que va suposar un punt d'inflexió en l'elaboració del dret internacional del treball. El preàmbul de la Constitució de l'OIT ja menciona com a un dels objectius bàsics la protecció dels drets dels i les treballadores com a part integrant dels drets humans, defensats des d'una visió universalista. Però, tot i la seva creació, que pot suggerir la idea d'una voluntat ferma d'harmonitzar a nivell internacional les condicions de treball, el seu funcionament dificulta l'homogeneïtzació i universalització dels drets laborals més bàsics, ja que qualsevol conveni elaborat per l'OIT no és de compliment obligatori dels Estats Membres, sinó de ratificació voluntària.

L'article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. Tot i així, un estudi de l'OIT publicat el maig de 2007 revela que un 22% de la força de treball al món, o 614,2 milions de treballadors i treballadores aproximadament, treballen més de 48 hores setmanals, és a dir, tenen jornades de duració “excessiva”. Aquest abús en les hores diàries de treball no es dóna només en els països del Sud, sinó que també podem trobar percentatges importants en països del Nord.

El marc legal desenvolupat pel temps de treball en els països industrialitzats proposa que els acords de temps de treball digne han de satisfer cinc criteris interrelacionats: han d'afavorir la salut i la seguretat, ser compatibles amb la família, promoure la igualtat de gènere, reforçar la productivitat i facilitar l'elecció i influència del treballador en les seves hores de treball. Tot i això, es pot constatar que els límits legals per si sols no són suficients per aconseguir la restricció de les hores de treball, ja que la influència dels salaris en les hores de treball juga un paper important en la vulneració dels límits estatutaris de les hores laborables, degut a què les jornades laborals àmplies i les hores extraodinàries s'utilitzen amb freqüència per compensar els salaris baixos.

D'aquesta manera, observem que l'article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans, on es menciona el dret al treball, la no discriminació i la remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per al treballador o treballadora i la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, entre d'altres, tampoc no és respectat, sent-ne els més perjudicats els col·lectius més desafavorits com són joves, dones i gent gran.

Aquesta manca de polítiques efectives per al respecte al dret d'un treball digne venen acompanyades d'una sèrie de polítiques encaminades a una major producció a més baix cost fet que afavoreix les empreses transnacionals. Aquestes empreses busquen fabricar en països amb salaris baixos i regulacions laborals poc o gens restrictives per a obtenir un major benefici. Així, les rebaixes en els nivells de protecció social són utilitzades com a reclam per a captar inversions industrials. En aquest context podem afirmar que és convenient i necessari la obligatorietat dels convenis englobats en la “Declaració de la OIT relativa als principis i drets fonamentals en el treball” i no només en els països del Sud sinó també en els del Nord per evitar-ne retrocessos com els que ja estem vivint a Europa amb la Directiva de les 65 hores.

S'ha de tenir en compte que per aconseguir polítiques apropiades sobre el temps de treball s'han de tenir en compte les necessitats i les circumstàncies del país en el que s'han d'implementar, les relacions industrials i els sistemes legals, i les tradicions culturals i socials. Finalment hi ha una gran necessitat de diàleg social per a què les necessitats i les preferències dels i les treballadores siguin escoltades i posades en pràctica.
03-09-2008
Eulàlia Reguant, membre de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660