AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Europa ens retalla drets laborals
Que la construcció de la Unió Europea només responia a fer d’aquesta un nou ens liberal, per aplicar al conjunts dels estats que conformen la Unió les receptes neoliberals, ja ho sabíem totes i els ministres de treball de la Unió Europea ens ho han tornat a recordar. Després de moltes hores de negociació, segons diuen, aquests senyors (desconec si hi havia alguna senyora entre ells) van decidir aprovar una nova directiva europea, la que entre altres coses amplia la jornada laboral a 60 hores setmanals, i 65 hores comptant hores de guàrdia.

Juntament amb Alemanya, un dels màxims impulsors d’aquesta directiva ha estat l’Estat francès. Les treballadores d’aquest estat, entre elles els i les treballadores nord catalanes han vist com en poc temps la seva jornada laboral passava de les 35 hores setmanals a veure com el seu president era un dels més bel·ligerants a l'hora d’impulsar aquesta nova directiva.

Segons s’ha pogut llegir, la delegació espanyola ha estat de les que s’ha mostrat més en contra d’aquesta nova directiva; però, a l'hora de les votacions, el seu vot no ha estat prou negatiu i s’ha quedat amb un blanc. Això sí, els diaris afins al govern socialista (només socialista de nom) s’han esforçat en remarcar la contrarietat del govern espanyol envers la nova directiva europea.

Entre els governs “contrariats” i els acèrrims defensors han pactat un redactat en el que sembla realment que ens vulguin prendre el pèl, on s'hi diu que la treballadora que treballi més de 48 hores a la setmana ho farà de forma voluntària i mai obligada per la patronal. Sembla que les dirigents europees desconeguin que, a l'hora d’imposar condicions de treball, l’assalariada no parteix mai amb la mateixa posició de força que l’empresària, i encara menys en moments de crisi econòmica com la que estem vivint en l’actualitat.

En aquests moments ens podem trobar en què certs governs no partidaris amb el contingut d’aquesta directiva es vegin pressionats per les multinacionals i amenaçats amb deslocalitzacions si no s’amplien les jornades laborals, augmentant així encara més el poder d’aquestes empreses i desacreditant encara més, si és pot, la credibilitat de les institucions democràtiques de tall liberal. Una altra situació també seria que aquests governs no atenguessin les peticions de les multinacionals i aquestes marxessin a estats de la Unió que sí apliquessin la normativa tal com està redactada, creant en el si de la Unió Europea un creixent “dumping social” entre estats, cosa que crec poc probable, ja que pocs seran els estats que no cedeixin davant del poder del capital.

Segons hem pogut llegir en certs articles i declaracions contaries a aquesta directiva, aquesta ampliació de la jornada laboral acabaria amb un terç de llocs de feina que existeixen en l’actualitat. Si a tot això li sumem la llei que ja tenen precuinada la patronal espanyola, amb l’estat i els sindicats espanyols, que permetrà endarrerir l’edat de jubilació de les treballadores i treballadors, només ens pot abocar a més precarietat laboral i més atur crònic.

Aquesta nova directiva representa un atac als drets de les classes populars per part de la Unió Europea, i un clar retrocés en matèria de legislació laboral que deixa entreveure quin és el fulla de ruta de les nostres governants en matèria de relacions laborals: la completa liberalització del mercat de treball.

M’agradaria fer un petit apunt sobre el paper dels mitjans de comunicació en tot aquest afer, ja que mentre criminalitzen a governs de l’altra banda de l’oceà perquè nacionalitzen i posen al servei de l’estat i la seva població els mitjans de producció, regularitzant cada cop més les relacions laborals, normalitzen i ens fan creure que el procés europeu de privatització i desregularització del mercat de treball és el més normal i l’única praxis econòmica existent.

Aquesta construcció europea no és la que ens convé com a treballadores i treballadors, en el procés del referèndum per al tractat de la constitució europea ja ho vam dir i ara ho tornem a repetir, i fem una crida a aquelles organitzacions que es diuen d’esquerres i defensores de les classes treballadores que van demanar el vot afirmatiu pel tractat europeu perquè reflexionin i uneixin els seus esforços amb els i les que diem que una nova construcció d’Europa és la que ens convé. I, si no ho fan, que deixin caure les seves mascares, es deixin d’hipocresies, d’enganyar i desmobilitzar al conjunt de les treballadores i treballadors.

Davant d’aquest panorama cal que des de certs sectors del sindicalisme no oficial agafem el brau per les banyes i articulem amb el resta de la societat civil una resposta a aquestes agressions cap els nostres drets.
15-06-2008
David Soriano, portaveu de l'Espai Jove
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660