AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
La CEOE també usa el discurs de la por per treure benefici
Els bons resultats electorals que van recollir el PSC en les últimes eleccions al Congrés espanyol, amb l’ús d’una campanya sense propostes, però enfocada únicament a un discurs de la por, ha fet escola en d’altres àmbits. Ara sembla ser que és el torn de la CEOE, la patronal espanyola, que s’ha afanyat a demanar més flexibilització i subvencions com a mesura per no tenir 50.000 aturats/des més.

El senyor Díez Ferrán ha senyalat que, davant del context actual de crisi, és moment de crear un marc laboral i contractes més flexibles, a part de senyalar que ara no era bon moment per complir amb la proposta del president espanyol d’augmentar de 600€ a 800€ el Salari Mínim Interprofessional (SMI), durant aquesta legislatura. En relació a la promesa electoral, el senyor Díez Ferrán ha remarcat que la quantitat del SMI, malgrat ser insuficient per viure, no té gran importància, ja que només la cobren els presos i les preses, mostrant la seva ignorància envers el tema.

No ha trigat ni un any, des de l’Assemblea de la CEOE que va escollir Díez Ferrán com a President, que ja està complint el que va anunciar en el seu primer discurs, on remarcava que durant el seu mandat es faria una aferrissada defensa de la liberalització de tots els serveis públics i s’aniria cap a una flexibilitació total del mercat laboral espanyol, amb paraules com “la millor empresa pública és la que no existeix” o “més llibertat d’empresa, més mercat, més desregulació i més competència”.

Trobo preocupant que, davant la situació actual que estem vivim senyors com aquest, i en el seu moment el PSC entre d’altres, es dediquin a fer discursos de la por, utilitzant sempre com a peons als i les treballadores. També és preocupant que el principal dirigent de la Patronal espanyola amenaci amb la quantitat d’aturats/res que poden haver-hi per aconseguir augmentar el pla anticrisi de 10.000 milions d’euros que l’estat ha donat a l’empresariat .

Finalment, cal denunciar la ignorància del senyor Díez Ferrán envers el SMI, ja que són molts els treballadors i les treballadores que veuen condicionat el seu sou per aquesta quantitat, a més d’altres persones que perceben prestacions vinculades al SMI, malgrat la feina del govern de l’anterior legislatura per a disposar d’una altre indicador de referència (IMPREM), d’una quantitat inferior.

I, com des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC venim reclamant des de fa temps, exigim que el SMI sigui un mínim del 60% del salari mig mensual del país, tal com indiquen els organisme internacionals que ha de ser el mínim per poder viure dignement, essent en el cas català uns 1.075€ mensuals, aproximadament, segons dades dels 2007. Aquestes dades demostren que la promesa dels 800€ és una quantitat totalment insuficient per poder sobreviure als Països Catalans.
06-05-2008
Gerard Rabat, membre de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660