AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Rebaixes d’impostos i augment de serveis... de debò és possible?
Cap de nosaltres encara dorm amb xumet i totes i tots sabem que les promeses electorals són poc més això, promeses que poden fer-se realitat o no. Malgrat tot, tenen diversos components importants, com són el fet que delimiten què és possible que es faci i què no (si tots els partits defensessin que cal arrasar el Tibidabo, podeu donar per fet que molt probablement s’arrasaria i que seria impossible que fos declarat Parc Natural) i quin és l’estat d’opinió imperant, ja que moltes vegades els partits assumeixen aquells plantejaments prèviament acceptats per una majoria (seguint amb l’exemple anterior, si es donés, molt probablement significaria que hi ha un clima d’opinió altament favorable a arrasar el Tibidabo).

És per aquest motiu que cal que ens mirem amb preocupació algunes de les promeses electorals que estem sentint darrerament, en la línia que entre els partits catalans amb representació parlamentària es percep una voluntat molt clara d’abaixar els impostos directes, ja sigui el de societats, l’IRPF, el de successions o qualsevol altre. Es consolida àmpliament, doncs, el postulat conservador i populista segons el qual els impostos són dolents i cal eradicar-los o fer-los disminuir. El principi de la redistribució de la riquesa està quedant en entredit i això no és una bona senyal, si l’objectiu és bastir un autèntic Estat del Benestar, sigui quina sigui la forma que acabi prenent, però que doti d’amplis serveis públics i de qualitat la seva ciutadania.

Evidentment, aquests anuncis de rebaixa fiscal van acompanyats d’anuncis de majors prestacions socials per aquelles persones que les necessitin, com si tot fos possible i els diners per finançar-ho caiguessin del cel. Més enllà de l’engany que comporta vendre una millora dels serveis socials, tot i reduir els recursos que els han de pagar, la disjuntiva que se’ns presenta és molt clara: per on s’apostarà? Per abaixar els impostos o per millorar les prestacions? Com que és difícil pensar que hom pugi els impostos i empitjori els serveis (que també podria ser), a l’hora d’escollir la resposta, aquesta sembla clara: què és més fàcil de manipular a l’hora de fer balanç? Així, mentre que les rebaixes fiscals són de fàcil demostració, la situació dels serveis socials és una imatge tan “deliciosament” opaca i fàcil de falsejar que poc rèdit aportaria a curt termini apostar-hi fort, si això ha d’implicar contradir una altra promesa i haver d’apujar els impostos. Allò més profitós socialment sembla clar políticament.

És per aquest motiu que, si bé és totalment lícit que cada partit tingui la seva ideologia i pugui pretendre apujar, abaixar, eliminar o crear impostos i millorar o empitjorar els serveis socials públics oferts per les administracions, el que sí que cal reclamar és que deixin de vendre fum i apostin clarament per un camí o altre, sense mentir tan descaradament a la ciutadania. De la mateixa manera, aquells partits i agents socials que es diuen d’esquerres i que afirmen apostar per una redistribució de la riquesa i per un Estat del Benestar fort haurien de deixar d’amagar el cap sota l’ala i d’acceptar un discurs liberal pre-cuinat i aconseguir defensar sense pors una cosa tan senzilla com que els serveis públics s’han de finançar per alguna via i que, si aquesta se sustenta en els impostos directes i progressius (els únics que ara per ara s’estan discutint), seran les grans rendes les que hauran d’afrontar una major despesa absoluta. I, qui ho accepti i opti per aquest camí, que els doni suport i, qui no, té altres opcions.

El que no es pot fer és defugir un debat estructural necessari i deixar la iniciativa ideològica i de creació d’opinió als poders conservadors i liberal, ja que de la ideologia a la praxi hi pot haver un pas, en especial quan és la dreta qui l’aplica, ja que aquesta, malauradament, acostuma a complir el que promet.

Un exemple clar d’aquest problema el trobem quan el PP va eliminar o reduir dràsticament aquells impostos que els Ajuntaments cobraven de les empreses (com l’IAE), ja que això ha comportat que els ens locals es quedin amb uns problemes de finançament enormes i, per tant, que els serveis socials oferts des del municipalisme se n’hagin ressentit enormement.

No es pot tenir tot i poques coses són gratuïtes. Només és qüestió de saber què volem i decidir qui ho paga: les grans rendes o tothom per igual, independentment de les dificultats o esplendors econòmiques diverses. Així de senzill. I la resta és vendre fum.
07-02-2008
Roger Tugas, secretaria de Comunicació
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660