AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
87 anys de l’assassinat de Francesc Layret
El passat 30 de novembre es compliren 87 anys de l’assassinat de l’advocat barceloní Francesc Layret, el qual destacà per la seva defensa incondicional de la classe treballadora. És en aquest sentit que, any rere any, la Intersindical-CSC recorda la seva figura cada primer de maig, tot concentrant-se a la barcelonina Plaça Goya, just als límits de l’Esquerra de l’Eixample, on s’hi troba una escultura que recorda la seva figura, a escassos quatre carrers d’on fou assassinat.

Al llarg de la seva vida, participà en infinitat d’alternatives, com ara la fundació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el seu paper de diputat dins de l’àmplia Solidaritat Catalana o bé en la fundació del Partit Republicà Català. En la seva faceta de polític, destacà en la seva denúncia de la repressió posterior a la històrica i exitosa vaga de La Canadenca. Respecte la seva tasca d’advocat, aquesta fou ràpidament reconeguda per la CNT i per la Unió de Rabassaires de Catalunya, a qui portà múltiples casos amb uns considerables resultats.

Fou precisament en aquest context, en dirigir-se a demanar explicacions per la detenció i deportació d’una trentena de sindicalistes i polítics d’esquerres de renom, a la presó de Maó, quan fou assassinat per pistolers a sou de la patronal, en sortir de casa seva. Mai s’acusà ningú per aquest assassinat, si bé totes les sospites apuntaren ja en el seu moment a una ordre directa del general i governador civil Martínez Anido.

Layret fou una de les múltiples vides que s’emportà per davant el terrorisme patronal, representat al llarg d’aquells anys per l’autoanomenat “Sindicat Lliure”, amb fortes vinculacions amb el poder militar, i organitzat per a donar resposta al creixement del sindicalisme combatiu, representat aleshores per la CNT. A tall d’exemple, tres anys més tard, i també a Barcelona, moriria a mans d’altres pistolers el brillant dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, “El noi del sucre”.

Després d’haver transcorregut tots aquests anys, crec que és important aprofitar aquesta efemèride per recuperar-lo per a les noves fornades de joves, com a persona compromesa amb la nostra terra i amb la defensa del moviment obrer i camperol en uns anys intensos i convulsos que sols s’estroncaren amb la victòria militar feixista. Layret, que necessità crosses des de ben menut per una paràlisi que el deixà sense poder caminar per si sol, és un de tants altres símbols de la tenacitat i el compromís amb les lluites per assolir una societat veritablement justa i democràtica.

Cal, doncs, seguir rescatant de l’oblit a Layret, Seguí, el CADCI, Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) i tantes altres persones i espais anònims que donaren el bo i millor d’ells mateixos, per a prendre consciència que els Països Catalans mai hem estat un poble mesell i que els treballadors i treballadores no ens trobem alienades.
21-12-2007
Roger Bujons, secretaria d'Organització i Finances
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660