AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Sense casa, ni pa, ni salari
Els últims dies d’agost han servit per tornar a posar ràpidament les piles. Desprès d’un breu període de “vacances”, l’inici de la rutina ha tornat a activar totes les alarmes, les qual, tot i no haver-se aturat durant aquest mes d’agost, sí que havien disminuït en intensitat.

A l’inici del mes d’agost es va mostrar un país on s’evidenciava una manca total d’infrastructures: uns transports públics (especialment les rodalies de RENFE) col·lapsats i una capital (Barcelona) funcionant “gràcies” a l’ajuda de l’exèrcit. Malgrat tot, des de l’Estat espanyol es feien ressò de les bones dades econòmiques i dels augments de la contractació, dades que ja evidenciaven un nul impacte de la darrera reforma laboral, gràcies a la qual els índexs de temporalitat continuen estan pels núvols (del total de contractes realitzats al juny, més d’un 86% eren temporals). Aquestes dades s’han vist reafirmades aquest agost amb l’augment de l’atur registrat, que al Principat, per exemple, ha pujat un 4,66% respecte al mes de juliol. Actualment, hi ha a Catalunya unes 267.473 persones registrades en els Serveis Públics d’Ocupació.

A més, aquests dies s’ha pogut veure que, sumant la pujada d’aquest any, el cost de les mensualitats de les hipoteques augmenten més d’un 30% en els últims 5 anys, aguditzant d’aquesta manera l’endeutament de les persones, que ja vivien en uns nivells insostenibles. Paral·lelament, també és clar l’efecte sobre aquella gent que busca l’emancipació i cada cop la troba amb més dificultats, tot i les estètiques mesures dels Ministeri de l’habitatge de l’Estat espanyol.

La proximitat d’eleccions a l’Estat espanyol comença a fer caure una pluja de propostes que juguen vilment amb les necessitats més bàsiques de les persones. Com no, la qüestió de les pensions de jubilació ja ha sortit a la palestra, sabent de les dificultats que passa aquest col·lectiu, molts cops amb pensions menors a 500 € al mes, a casa nostra.

Els sindicats estatals també participen d’aquest clàssic inici de curs, reclamant l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) de cara al proper any; obviant que l’Estatut dels Treballadors contempla la possibilitat de modificar-lo a mitjans d’any. D’aquesta manera, pel 2008 s’ha marcat la xifra de 600 €/ mes, salari del tot insuficient que representa una xifra molt llunyana del 60% del salari mig del país, quantitat recomanada per poder sobreviure mínimament en condicions. Malgrat tot, presenten aquest increment com un futur gran èxit.

També es preocupant l’augment que patiran els preus dels cereals aquest mes de setembre (es preveuen augments d’entre un 10 i 30%) en relació als recents acords per a la producció del biodièsel. Aquest creixement deixarà en insignificants els augments de salari d’aquest any, convertint-se d’aquesta manera en un cim crític per al poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores d’aquest país.

En l’actual moment, doncs, cada cop s’evidencia més la necessitat d’una estructura pròpia que defensi els interessos de les classes populars catalanes, davant les retallades constants i la cada vegada més preocupant necessitat d’endeutament per a poder sobreviure a les llars catalanes.

Finalment, no podem oblidar els accidents laborals, que durant el període estiuenc no s’han aturat, posant especial atenció en l’últim accident a les obres del TGV al Baix Llobregat, infraestructura que ja està costant massa vides.
16-09-2007
Gerard Rabat, secretaria d'Acció Sindical de l'Espai Jove
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660