AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Paraules, només són paraules
Últimament estem veient com tots aquells que, de moment, encara poden influir en el desenvolupament del dia a dia dels treballadors i les treballadores d’aquest país clamen al cel de les injustícies que estem patim. D’aquesta manera, des de les diverses sectorials d’aquestes organitzacions, aprofiten la seva gran capacitat propagandística per assenyalar problemàtiques i, en els millors dels casos, demanar una mínima sensibilització cap a les parts afectades.

Però això no va més enllà, en cap moment aquest crits al cel és veuen traslladats als centres de treball, a la negociació de convenis o a les negociacions amb les diferents estructures administratives. I és que això suposaria una acció real contra la precarietat, paraula aquesta de la qual molts n’han fet negoci i l’eradicació de la mateixa podria ser la causa d’haver de tancar el “xiringuito” .

No fan falta molts euros per fer veure a la gent que existeix una problemàtica laboral en els Països Catalans. Tampoc és necessari molt d’esforç per mostrar que aquest model de desenvolupament de les polítiques laborals acabarà petant per algun lloc. En el que sí que fan falta quantitats immenses de diners és per voler fer veure una altra realitat, el voler maquillar problemes o per mirar cap un altre cantó quan aquí marxen empreses, mor gent treballant o les feines no duren més de 6 mesos, impossibilitant l’emancipació de les persones.

És necessària molta sang freda per desenvolupar un discurs des de la mentida i, al mateix moment, justificar-ho tot en un ”podria ser pitjor”. Grans estructures que no veuen (ni volen veure) més enllà del seu melic i que la seva activitat està reduïda a anar traient el màxim profit de la situació, mentre aquesta no acabi explotant, moment aquest en què segur que trobaran algun altre lloc on de les misèries i les dificultats fer-ne negoci.

El més trist de tot no és que busquin fer negoci d’aquesta situació, ja que tothom pot guanyar-se la vida com vulgui o pugui, sinó en el fet d’establir-se com una estructura per la defensa d’un col•lectiu de persones, emprant un nom (sindicats) que en una època va marcar un referent de lluita i resistència, per desprestigiar-lo i condemnar als treballadors i treballadores a una mort laboral lenta i dolorosa.

Organitzacions o, millor dit, empreses de gestió de la precarietat desenvolupades a partir de la innovació de boniques paraules (mileuristes, per exemple), amb una potent maquinària propagandística, potents departaments de coacció i de desprestigi de la feina d’altres, grans estructures electorals, especialitzades en promeses mai complertes, fent de l’engany una manera de viure.

Però tot això és veu trencat amb la possibilitat de fer entrar un raig de llum en aquest fosc món del sindicalisme, quan, estructures que defugen ser com aquestes grans centrals sindicals estatals, entren a treballar per desenvolupar una altre manera d’entendre el que significa el sindicalisme i la defensa dels drets dels treballadors i treballadores. Petites vil•les gal•les com els Països Catalans que, des del sindicalisme, intenten estructurar un sector més del procés d’alliberament, plantejant que existeix una realitat sociolaboral diferent a l’estatal. Per això, quan uns només parlen, només són paraules. Mentrestant, d’altres no volem parlar tant, per poder treballar més.
22-05-2007
Gerard Rabat, secretaria d'Acció Sindical de l'Espai Jove
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660