AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
La classe social més oblidada
La cada vegada més ferotge globalització econòmica està perjudicant de manera creixent als i les joves, però sobretot a les dones, i d’entre aquestes, a les dones joves. Està clar, si ets jove estàs discriminat laboralment, però si ets jove i dona, ho estàs doblement.

Els governs no s’enfronten a aquesta situació, no els interessa solucionar-la. Ni estatuts, ni reformes laborals aposten per millorar les condicions en les que es troben les dones treballadores de Catalunya i d’arreu del món. Els exemples es veuen al dia a dia. Els pantalons que ens comprem pensant “mira què barats que són” sota la firma de grans marques, han estat fabricats per dones que, sense dret a sindicar-se, sense proteccions laborals de cap tipus, i en definitiva, sense cap dret laboral, treballen dotze i catorze hores diàries en les maquiles de Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Honduras, etc. La operadora que et respon el telèfon d’informació de “Telefónica”, a la que t’estranya que no et parli en català, no t’està parlant des de Madrid, sinó potser des del Marroc o Argentina, on la multinacional telefònica té moltes més facilitats per escapar-se del pagament d’impostos, poder contractar mà d’obra barata i aprofitar-se dels buits legals per explotar a les treballadores. Les condicions laborals d’aquestes dones són doncs, paupèrrimes: jornades interminables, abusos psicològics i sexuals, sense dret a sindicar-se, sense poder-se quedar embarassades per por a ser acomiadades, havent de demanar permís per anar al lavabo, etc.

I des d’aquí, què fan els governants? Fer el joc a aquestes multinacionals, deixar que segueixin explotant a les dones dels països empobrits, explotació de la qual en són còmplices no només per silenciar aquesta explotació, sinó perquè en el fons en són responsables directes en tant que són accionistes principals d’aquestes empreses. A hores d’ara, sembla que cap dels partits que trobem en els governs de Catalunya, estat Espanyol o la Unió Europea tenen la intenció de frenar la creixent explotació. Omplen els mitjans de comunicació amb missatges sobre la violència de gènere i com cal lluitar per acabar amb ella. És important treballar per una societat igualitària, però la sensibilització i l’educació en la igualtat cal fer-la des del tots els bàndols: des dels tribunals, des dels llocs de treball, des de l’escola, des de casa nostra, etc. Així doncs, si la discriminació laboral segueix existint, si als llocs de treball no lluitem per aconseguir una veritable igualtat de gènere, i les institucions no obliguen a les empreses a complir una sèrie de lleis laborals que potenciïn la igualtat de gènere, a casa, les relacions patriarcals seguiran reproduint-se.

Des dels sindicats hem de lluitar doncs per una veritable igualtat de gènere als llocs de treball, però no només a casa nostra, sinó arreu del món. No acabarem amb la cultura patriarcal si no ens solidaritzem amb les dones treballadores dels països empobrits, les joves que cada dia treballen perquè ens puguem vestir amb uns pantalons barats. Cal doncs, que cridem, i fer sentir la seva i la nostra veu als llocs de treball, al carrer, perquè les institucions i els governants, en un moment o altre, hauran de començar a fer-nos cas.
15-05-2006
Anna Albareda Sanz, Àrea d’Acció Social de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660