AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
I ara què?
Avui ens hem despertat amb la notícia que la nova reforma laboral ja ha estat del tot cuinada, i a punt per ser servida.
Un cop més, per enèsima vegada , tindrem una nova reforma laboral encaminada a retallar drets als treballadors i treballadores per tal d’afavorir i mantenir ben contents a les classes dominants de l’estat, i als seus companys de viatge, les omnipresents empreses transnacionals. Això sí, segons diuen , aquesta reforma va encaminada a que l’Estat Espanyol no perdi competitivitat dins aquesta economia globalitzada, ja en saben de disfressar les coses!
I encara tenen la barra de dir-nos que ho fan pel bé de les classes populars, que ho fan perquè tots i totes tinguem una ocupació, encara que sigui en règim d’explotació, però que la tinguem. Perquè ja se sap, qui no treballa és perquè no vol, de la mateixa manera que qui viu a casa dels pares fins a una edat avançada, ho fa perquè enlloc no s’està com a casa.

Davant d’això, els i les treballadores què fem? Doncs ben poca cosa, seguirem amb el cap cot: a final de mes s’ha de menjar i pagar la hipoteca del pis, fins i tot la del cotxe i d’algun electrodomèstic, que de ben segur haurem comprat a aquells que no deixen de retallar els nostres drets. Potser, fins i tot podem estalviar per fer-nos un pla de pensions per a assegurar-nos que quan ja no treballem podrem seguir menjant i pagant les hipoteques. Molta sort té aquesta gent que pot pagar-se aquest pla de pensions, perquè és clar, tal i com van les coses, els i les senyores que han pactat aquesta nova reforma, o millor parlem clar, aquesta retallada de drets, el dia menys pensat ens treuen el subsidi d’atur i el dret legítim que té tota persona a jubilar-se. Això sí, nosaltres a pagar impostos per a destinar a investigació militar, a subvencionar grans terratinents i burgesia per a què fomenti l’ocupació, o millor dit, l’explotació.
En fi, com diria una coneguda presentadora de ràdio, quin món de mones!

M’oblidava d’uns dels protagonistes que fan “molt” per a la classe treballadora: els necessaris i sempre presents sindicats espanyols CCOO i UGT i les seves sucursals catalanes. Necessaris per a les treballadores i treballadors, és clar que no, em referia per a les patronals i a les estructures de l’estat, que un cop més ha quedat clar a qui serveixen.
Senyoretes i senyorets d’aquests dos grans sindicats, que el meu respecte es mereixen: no anem bé, com podeu dir que esteu al servei de la classe treballadora quan no feu res més que claudicar davant dels interessos dels poderosos? No vull ser mal pensat, però no serà a canvi que us mantinguin aquesta hegemonia parasitària de la que fa molt temps que viviu?
No sé, amb tota la meva humilitat, un altre forma de fer sindicalisme és possible, aquella que és útil al poble dia a dia, aquella que es presenta a eleccions sindicals amb la intenció de disputar quotes de poder al capital tot organitzant a la classe treballadora, aquella que és sensible a la societat i està present al carrer alçant la bandera de la solidaritat i de la transformació social, en fi, de la dignitat, una paraula que fa molt de temps ens volen arrencar del nostre vocabulari, però no ho aconseguiran.

Organitzem-nos i lluitem per un futur millor, més just, per un futur roig.
Diguem no a la nova reforma laboral.
05-05-2006
David Soriano, Secretari d'Acció Social
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660