AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Trencant fronteres, construint un poble
Aquests últims dies estem sent testimonis de com el govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT es feliciten per l’èxit que ha tingut, segons ells, aquest últim procés de regularització de persones immigrades.

Podem fer moltes crítiques al funcionament d’aquest procés de regularització, des de l’escàs període de temps per presentar la sol·licitud, com la divergència de criteris mostrats des del govern per tirar endavant aquest procés o, el més lamentable, que només els empresaris poguessin iniciar la tramitació de regularització, fet que ha obert la porta a diferents xantatges i abusos per part d’aquests.

Aquest suposat èxit, nosaltres, el posem en dubte per dos motius. Seguint xifres donades pel mateix “Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales” espanyol, tant sols 266.556 persones d’un total de 719.251 extracomunitàries residents en situació il·legal del conjunt dels Països Catalans, exceptuant la Catalunya Nord, ha pogut presentar la sol·licitud de “regularització”, deixant 452.695 de persones sense cap tipus de dret, totalment indefenses davant els abusos de la patronal i vivint, millor dit, malvivint sota l’amenaça constant de ser deportades al seu país d’origen que van haver d’abandonar fugint de la fam, la misèria i la guerra.

Davant d’aquest fet, els successius executius espanyols, de dretes o falsos progressistes, responen amb lleis d’estrangeria restrictives i en cap moment posen en dubte l’arrel del problema, el capitalisme, tot al contrari, propugnen lleis al servei de les multinacionals i el capital que atempten contra els drets més bàsics de les persones.
La llei d’estrangeria és el segon motiu pel qual posem en dubte el suposat èxit d’aquest procés de “regularització”. Entenem que d’una llei antidemocràtica que atempta contra els drets humans no pot sortir cap procés de regularització satisfactori, cap ni un.
Entenem que la creació d’una llei encaminada a limitar els drets d’una part de la població simplement per la seva procedència va en contra dels principis de qualsevol estat democràtic, i fins i tot la podríem qualificar de racista, creant una situació d’Apartheid jurídic, estratificant la societat en ciutadans de ple dret i ciutadans de segona.

Podem entendre que patronal i govern no la vulguin fer desaparèixer, entra dins del seu esquema de societat. El que ens sobta és que els sindicats CCOO i UGT segueixin fent el joc al capital i demanin el compliment d’aquesta llei, enlloc de demanar la seva derogació. Per desgracia la classe obrera ens estem acostumant cada cop més a veure com aquests dos sindicats es posen al costat dels poderosos anant en contra dels interessos dels més desfavorits, un exemple clar i recent va ser el posicionament d’aquests davant el referèndum del Tractat Europeu, així que ja no esperem gran cosa d’ells.

Ciutadania catalana vs il·legalitat espanyola

L’Espai Jove de la Intersindical-CSC apostem per la ciutadania catalana.I amb aquestes lleis i aquests processos de regularització, l’Estat espanyol vulnera sistemàticament el dret de la societat catalana a definir i gestionar qui té dret a viure i en quines condicions al nostre país. Els catalans sempre hem dit que és català aquell que treballa i viu a Catalunya, i això el govern espanyol no ho respecta.

Hem de dotar el nostre país de les competències necessàries per poder decidir quin model de societat volem, i està ben clar que el model de l’exclusió i de la marginalitat estructural que ens ofereix l’Estat espanyol no és el que desitgem. Hem de dotar-nos de plenes competències en matèries d’immigració i de protecció social, posant-les al servei de les persones i no del capital. Només ens queda un camí, avançar cap a la plena sobirania, on el poble català sigui propietari del seu present per poder construir un futur més just.

El futur que volem el construirem amb totes les catalanes i catalans, independentment del seu lloc d’origen, religió o color de pell, i no amb els que imposen lleis i creuen en sistemes econòmics que aboquen a milions de persones a la més miserable existència.

Aquests són els Països Catalans en els quals creiem l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, un país al servei del poble i no del capital.
16-05-2005
David Soriano, Secretari d'Acció Social
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660